15 Gen

El malestar en la civilització per Freud (IV)

Anterior. El malestar en la civilització per Freud (III)

FREUD, Sigmund: El malestar en la civilització. Ed. Accent. Barcelona, 2008. Traducció i pròleg de J.M. Terricabres

La bellesa inútil, la sexualitat, l’agressivitat, l’evidència, les temptacions, la culpa

LA BELLESA INÚTIL

La preocupació dels humans es gira també cap a coses que no són gens ni mica útils com la bellesa; exigim que l’home civilitzat admiri la bellesa (…) La brutícia de qualsevol tipus sembla incompatible amb la civilització i estenem al cos humà l’exigència de netedat (…) Bellesa, netedat i ordre ocupen un lloc especial en les exigències de la civilització. P.61-63

SEXUALITAT

Tot i que periodicitat orgànica del procés sexual s’ha mantingut, la seva influència sobre l’exitació sexual psíquica més aviat s’ha capgirat. Aquesta modificació està sobretot conectada amb la reculada dels estímuls olfactius, a través dels quals el procés de menstruació actuava sobre la psique masculina. El seu paper va ser assumit per excitacions visuals que, contràriament als intermitens estímuls olfactius, podien mantenir un efecte permanent. P.69

La tria de l’objecte per part de l’individu sexualment madur és restringida al sexe oposat. L’exigència d’una vida sexual igual per a tots passa per sobre de les desigualtats en la constitució sexual humana, separa una bona quantitat d’humans del gaudi sexual i esdevé així la font d’una injustícia greu (…) La vida sexual de l’home civilitzat esà greument danyada (…) Entre les poesies de J. Galsworthy vaig apreciar molt aviat una petita història titulada “La pomera”. Mostra, de forma molt penetrant, que en la vida de l’actual home civilitzat ja no hi ha cap espai per a l’amor senzill, natural, de dos éssers humans (…) La doctrina de la bisexualitat encara es troba en una gran obscuritat.

P.76-77

NATURALESA HUMANA: AGRESSIVITAT

L’home no és un ésser amable, necessitat d’amor que es defensa quan és atacat sinó que, entre les seves aptituds pulsionals, també s’hi pot comptar una bona dosi d’agressivitat (…) A conseqüència d’aquesta primera hostilitat dels humans entre ells, la societat civilitzada està constantment amenazada de desintregació. P.83-84

Una vegada em vaig ocupar del fenomen següent. Precisament comunitats veïnes com espanyols i portuguesos, esdevenen hostils i es burlen les unes de les altres. En vaig dir narcissisme de les petites diferències. Aquí s’hi reconeix una còmoda i relativament innòcua satisfacció de l’agressivitat, a través de la qual es facilita que els membres de la comunitat es mantinguin junts. P.87

Perquè, a les criaturetes, no els agrada sentir-ho, quan s’esmenta la tendència innata dels humans al mal, a l’agressió, destrucció i a la crueltat. P.95

La satisfacció de la pulsió de mort està conectada amb un gaudi narcisista extraordinàriament elevat, ja que mostra la jo l’acompliment dels seus antics desigs d’omnipotència. Moderada i amansida, la pulsió de destrucció ha de proporcionar al jo la satisfacció de les sevse necessitats vitals i el domini sobre la naturalesa(…) L’agressivitat és una predisposició pulsional originària i autònoma dels humans, i tornaré a la idea que la civilització troba en l’agressivitat el seu obstacle més fort.

P.96-97

A aquest programa de civilització, s’hi oposa, però la pulsió d’agressió natural dels humans, l’hostilitat d’un contra tots i de tots contra un. Aquesta pulsió d’agressió és el rebrot i principal representant de la pulsió de mort, que hem trobat al costat de l’Eros i que comparteix amb aquest el domini del món. P.97

La civilització inhibeix la pulsió d’agressió però aquesta és introjectada, interioritzada i reenviada cap al lloc d’on ha vingut, per tant, és dirigida contra el propi jo. P.99

La civilització domina el perillós desig d’agressió de l’individu en la mesura que el debilita, el desarma i el fa vigilar per una instancia en el seu interior, tal com es fa amb una guarnició en la ciutat ocupada. P.100

EVIDÈNCIA

En cap altre treball com en aquest no he tingut una sensacio tan forta que estic presentant coses generalment conegudes, que recorro a paper i tinta, i successivament a la tipografia i a la impressió, per explicar, de fet, coses evidents. P.91

TEMPTACIONS

Com és sabut, les temptacions, quan són constantment negades, no fan sinó créixer, mentre que si són ocasionalment satisfetes, remeten almenys una temporada. P.103

LA CULPA

Coneixem dos orígens del sentiment de culpa: el que ve de la por enfront l’autoritat i el posterior, que ve de la por enfront el superjò. El primer obliga a renunciar a les satisfaccions pulsionals; l’altre, a més, empeny al càstig. P.104

No és realment decisiu si hem occit el pare o si ens hem estat de fer-ho; en tot cas, ens hem de sentir culpables, perquè el sentiment de culpa és l’expressió del conflicto d’ambivalència, de la lluita eterna entre l’Eros i la pulsió de destrucció o de mort. P.110

Allò que va començar amb el pare es completa en la massa. Si la civilització és el necessari curs evolutiu de la família cap a la humanitat, llavors –com a conseqüència del conflicto entre l’Eros i el Thanatos-, el creixement del sentiment de culpa està indissolublement unit amb la civilització, potser fins a cimals que l’individu troba difícilment soportables. P.111

El sentiment de culpa és el problema més important de l’evolució de la civilització; el preu per al progrés de la civilització es paga amb la pèrdua de felicitat per l’augment del sentiment de culpa. P.113

Les religions no han deixat de reconèixer el paper del sentiment de culpa en la civilització. És clar que aquestes també es presenten amb la pretenció de redimir la humanitat d’aquest sentiment de culpa que anomenen pecat. En el cristianisme, aquesta redempció s’obté a través del sacrifici d’un de sol, que amb això carrega sobre seu una culpa comuna a tots. P.115

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *