10 Gen

El malestar en la civilització per Freud (III)

Anterior. El malestar en la civilització per Freud (II)

FREUD, Sigmund: El malestar en la civilització. Ed. Accent. Barcelona, 2008. Traducció i pròleg de J.M. Terricabres

L’amor i la bellesa, la felicitat, relacions humanes, ètica, propietat i tecnologia

L’AMOR I LA BELLESA

Mai no estem més desprotegits contra el sofriment que quan estimem, mai no som més desemparadament infeliços que quan hem perdut l’objecte estimat (…) Es pot connectar amb això el cas interessant de buscar la felicitat a la vida preferentment en el gaudi de la bellesa (…) El gaudi de la bellesa té un caràcter sensorial especial, suaument embriagador. La utilitat de la bellesa no és ben manifesta, que sigui necesaria a la civilització no és evident (…) No s’ha pogut donar cap aclariment sobre l anaturalesa i l’origen de la bellesa. Malauradament, la psicoanálisis tampoc no sap dir res sobre la bellesa. P.48-49

LA FELICITAT

La felicitat és un problema d’economia individual de la libido. Tot depèn de quanta satisfacció real pot esperar cadascú del món exterior i de fins a quin punt està disposat a fer-se’n independent i de si confía gaire en les seves forces per canviar el món segons els seus desigs (…) La persona predominantment eròtica anteposarà les relacions sentimentals amb altres persones; el que més aviat sigui narcisista autosuficient buscarà les satisfaccions Essentials en els seus processos psíquics interiors; la persona d’acció no renunciarà al món exterior, en el qual pot exercitar la seva força (…) Tal com el comerciant prudent evita invertir tot el seu capital en un sol lloc, de la mateix amanera sembla que la saviesa també aconsellarà que no s’esperi tota la satifacció del fet de concentrar-se en una única aspiració.  P.49-50

FELICITAT-DIFICULTATS

Per què és tan difícil per als humans arribar a ser feliços: Per la supremacia de la natura, la debilitat del nostre propi cos i la insuficiencia de les estructures que regulen les relacions dels humans entre ells. P.53

CIVILITZACIÓ

Una bona part de la culpa de la nostra misèria, la té allò que nosaltres anomenem civilització; seríem molt més feliços si l’abandonessim i tornéssim a acostumar-nos a les relacions primitives. P.54

No pensem que hi hagi cap altre tret que ens faci caracteritzar millor la civilització que la valoració i cura de les activitats psíquiques superiors, dels assoliments intel·lectuals, científics i artístics, de la funció dirigent que, en la vida de les persones, es concedeix a les idees. Entre aquestes idees, hi ha, a primera fila, els sistemes religiosos i les especulacions filosòfiques. P.63

L’home civilitzat ha descanviat una part de la possibilitat de felicitat per una part de seguretat (…)  Si al nostre actual estat de civilitzacio li objectem que satisfà molt insuficientment les nostres exigències d’un sistema de vida que ens faci feliços i que permet molt sofriment que probablement es podria evitar, no ens declarem pas enemics de la civilització (…) A més dels problemes de la restricció de les pulsions, per als quals estem preparats, ens importuna el perill d’un estat que podem anomenar de misèria psicològica de la massa (…) L’estat actual de la civilització d’Amèrica donaria una bona oportunitat per estudiar aquest temut perjudici per a la civilització. Però evitaré la temptació d’entrar en la crítica de la civilització d’Amèrica; no vull provocar la impressió de voler-me servir jo mateix de mètodes americans. P.88-89

El procés civilitzador de l’espècie humana és una abstracció d’ordre més elevat qu no pas l’evolució de l’individu (…) L’evolució individual ens apareix com un producte de la interferència de dues tendències, la tendència a la felicitat –que anomenem egoísta- i la tendència a la reunió amb els altres en la comunitat –que anomenem altruista. P.120

Algunes manifestacions del superjò poden ser reconegudes més fàcilment en el comportament que té en la comunitat de civilització que no pas en l’individu. P.123

RELACIONS HUMANES

Hem de valorar de quina manera estan regulades les relacions dels humanes entre si. La vida humana en comú només esdevé possible quan es reuneix una majoria que és més forta que qualsevol individu i que es manté unida enfront de qualsevol individu. El poder d’aquesta comunitat s’oposa com a dret al poder de l’individu. Aquesta substitució del poder de l’individu pel de la comunitat és el pas civilitzador decisiu. La seva essència consisteix en el fet que els membres de la comunitat s’autolimiten en les seves possibilitats de satisfacció (…) La llibertat individual no és un bé propi de la civilització. P.64-65

L’ÈTICA

L’ètica s’ha d’entendre com un intent terapèutic, com un esforç pera conseguir allò que fins ara no ha estat possible d’aconseguir a través de cap altra obra de civilització. P123

L’ètica que recolza en la religió fa intervenir aquí les seves promeses d’un més enllà millor. Mentre la virtut no valgui la pena ja a la terra, em sembla que l’ètica predicarà en va.

PROPIETAT

Em sembla indubtable que una transformació de debò en les relacions dels humans envers la propietat serà de més ajut que qualsevol manament ètic.

TECNOLOGIA

L’home ha esdevingut una mena de déu amb prótesis, ben magnífic quan s’equipa amb tots els òrgans auxiliars. P.60

Següent. El malestar en la civilització per Freud (IV)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *