05 Gen

El malestar en la civilització per Freud (II)

Anterior. El malestar en la civilització per Freud (I)

FREUD, Sigmund: El malestar en la civilització. Ed. Accent. Barcelona, 2008. Traducció i pròleg de J.M. Terricabres

Sofriment, treball, plaer…

SOFRIMENT: TÈCNIQUES

“La vida, tal com ens és imposada, ens resulta massa pesada, ens porta massa sofriments, desenganys, tasques irresolubles. Per suportar-ho, no podem prescindir dels calmants. D’aquests mitjans, n’hi ha potser de tres tipus: distraccions poderoses, que ens permeten fer poc cas de la nostra misèria; satisfaccions substitutòries, que la disminueixen,; drogues, que ens hi fan insensibles. Voltaire apunta a la distracció, quan remata el seu Càndid amb el consell de cultivar el seu jardí. Les satisfaccions substitutòries, com les que ofereixen l’art, són il·lusions enfront de la realitat. Les drogues influeixen el nostre organisme, ens canvien l’activitat química. » P.38/39

FELICITAT INDIVIDUAL-SOCIETAT

« La pregunta per la finalitat de la vida humana s’ha plantejat incomptables vegades ; encara mai no ha trobat resposta satisfactòria, potser tampoc en pot tenir (…) Només és la religió la que sap respondre la pregunta per la finalitat de la vida. Per això nosaltres ens girem cap a aquesta pregunta menys ambiciosa: què és allò que els humans mateixos, a través del seu comportament, fan que es reconegui com a finalitat i intenció de la seva vida, què n’exigeixen, què hi volen aconseguir? És difícil d’errar la resposta: aspiren a la felicitat. (…)

Aquesta aspiració té dues cares, un objectiu positiu i un de negatiu; d’una banda, vol l’absència de dolor i de desplaer, d’altra banda, la vivència de sentiments de plaers forts (…) Com es pot observar, és simplement el programa del principi de plaer allò que posa finalitat a la vida (…) i, tanmateix, el seu programa es troba en litigi amb el món sencer (…) No és de cap manera realitzable, tots els dispositius de l’univers se li oposen; vénen ganes de dir que la intenció que els humans siguin feliços no està contiguda en el pal de la creació (…)

Qualsevol prolongació d’una situació vivament desitjada pel principi de plaer només dóna com a resultat un sentiment de benestar tebi; la nostra disposició fa que només puguem fruir intensament del contrast (…) Experimentar la infelicitat té moltes menys dificultats. El sofriment amenaça per tres costats: pel propi cos, destinat a la decadència i a la desintegració, no pot prescindir ni del dolor ni de l’angoixa com a senyals d’alarma; pel món exterior, que pot desencadenar ira contra nosaltres amb forces poderosíssimes, implacables, destructores; i, finalment, per les relacions amb altres persones (…) No és estranys doncs, que els humans, sota la pressió d’aquestes possibilitats de sofriment, procurin reduir la seva pretensió a la felicitat; no és estrany que algú ja es consideri feliç per haver esquivat la desgràcia (…)

La reflexió ensenya que es pot intentar la solució d’aquesta tasca per camins molt diferents; tots aquests camins han estat recomanats per les diverses escoles de saviesa i han estat transitats pels humans (…) Els altres mètodes, que tenen com a objectiu evitar el desplaer, es diferencien entre si segons quina sigui la font de desplaer (…) L’aïllament volgut, l’allunyament dels altres, és la protecció més a l’abast contra aquell sofriment que pot venir de les relacions humanes. No és possible defensar-se contra el temut món exterior sinó apartar-se’n d’alguna manera (…)

Hi ha un altre camí millor que, com a membre que s’és de la comunitat humana, consisteix en sotmetre la naturalesa a la voluntat humana (…) El métode més tosc és la intoxicació (…) Als estupefaents, no es deu només el guany de plaer immediat, sinó una part vivament desitjada d’independència respecte al món exterior P.39-42

PLAER

Quan se satisfà una pulsió salvatge, el sentiment de felicitat és incomparablement més intens que quan se sadolla una pulsió domesticada. P.44

 SOFRIMENT

Una altra tècnica per refusar el sofriment se serveix dels desplaçaments de la libido. La tasca que s’ha de fer consisteix a desplaçar de tal manera els objectius pulsionals que aquests ja no puguin ser afectats per la frustració del món exterior. La sublimació de les pulsions hi ajuda. P.44

EL TREBALL

No hi ha cap altra tècnica de condució de la vida que lligui l’individu de manera segura en un fragment de la realitat, en la comunitat humana (…) El treball com a camí cap a la felicitat és poc apreciat pels humans. La majoria dels humans treballa només empesa per la necessitat, i d’aquesta aversió natural al treball dels humans, se’n deriven els problemes socials més difícils. P.45

L’ART

Entre aquestes satisfaccions fantasioses, hi ha en primer lloc el gaudiment de les obres d’art que, gràcies a la mediació de l’artista, també es fa accesible a qui no ho és, ell mateix, un creador. Qui és receptiu a la influència de l’art, no sap com ponderar-lo mai prou com a font de plaer i consol vital. P.45

CREAR MÓN PROPI

Però encara es pot fer més, es pot voler destruir el món , construir-ne un halarte en lloc seu, un en què s’hagin esborrat els trets insoportables i hagin estat substituïts per altres en el sentit dels propis desigs. Qui, amb indignació desesperada, tira per aquest camí cap a la felicitat, per regla general no aconseguirà res; la realita és massa forta per a ell.

Esdevé un dement que, en la consecució del seu deliri, la majoria de vegades no troba cap ajudant (…) Hi ha un cas que reclama una significació especial: quan un nombre força gran de persones resol conjuntament de fer l’intent d’assegurar-se la felicitat i de protegir-se del sofriment a través d’una delirant transformació de la realitat. Les religions de la humanitat, les hem de caracteritzar també como a deliri massiu d’aquest tipus. Naturalment que mai no reconeix el deliri qui encara hi participa. P.46-47

Següent. El malestar en la civilització per Freud (III)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *