02 Abr

El futur del diner segons Antonopoulos (2de2)

Si a la primera part es parlava més d’arquitectura de sistemes i descentralització, en aquesta es tocaran temes d’economies digitals i Trustnet, de privacitat i secretisme, de mal govern i del poder del coneixement. Benvinguts i benvingudes al futur del nou diner, que és el de la confiança!

NEUTRALITAT: ECONOMIA DIGITAL VS. TRUSTNET

Al minut 14 de la xerrada, escolto una revelació: El veritable poder d’Internet no radica en la velocitat de transmissió de les comunicacions sinó en la neutralitat o la no discriminació basada en criteris d’origen, destinació o contingut. I el Bitcoin és la primera xarxa de finançament que incorpora la neutralitat per defecte.

El Bitcoin, segons l’Andreas, trenca el somni de centralització dels recursos per part dels quatre il·luminats que ostenten les estructures de poder. Gestat als anys 70, aquest somni pretén posar el control de les finances en mans de pocs. El primer pas va ser la digitalització del diner: poder obrir un compte i operar dins i fora del propi país, però també tenint control sobre d’on surten i on van els diners.

El somni dels capitalistes dels anys 70 era tenir un control absolut, centralitzat en poques mans, on la privacitat de les personetes mor en un sistema financer basat en la vigilància global. En diu “Global financial surveillance” o “Totalitarian financial surveillance” o com tenir el control de les persones controlant els seus diners. Després de l’economia digital, però, arriba la criptomoneda, que canvia, de nou, les regles del joc perquè no fa possible la vigilància de tothom ja que és neutral i no està subjecte a geografies o identitats.

Ara bé, comenta també l’Andreas que no li acaba de fer el pes el nom de Bitcoin. Prefereix dir-li Trustnet perquè es basa en una arquitectura de la veritat. Ja que hi som i per tal de dir la meva, trobo que es podria deixar el nom de Bitcoin pel protocol i Trustnet per la criptomoneda perquè sinó trobo que és un embolic. En fi, veurem quants noms acaba adoptant la cosa de la descentralització…Perquè es veu que del protocol Bitcoin ja n’han sortit 750 criptomonedes.

I tot plegat va en alça…perquè hem de tenir en compte una coseta important. La meitat de la població mundial no té accés a Internet i, per tant, tampoc té accés al sistema descentralitzat que proposa el protocol de la criptomoneda. Ara bé, sabem que això no va per llarg i que s’està intentant abastir el món d’Internet. I es farà. I el dia que gairebé 3.000 milions de personetes entrin al sistema financer…on aniran? Al sistema centralitzat o al descentralitzat?

De moment, però, hi ha exclusió econòmica i, a diferència de la meitat del món, nosaltres, membres privilegiats de l’elit del món “desenvolupat” (és a dir, que té Internet), tenim el superpoder d’obrir un compte bancari en 24h i operar per Internet fent ús de qualsevol moneda existent. A canvi, però, hem de sacrificar la nostra privacitat i la nostra llibertat.

MORI EL MAL GOVERN I CAMPI QUI PUGUI

I això, amics, és un problema. I gros. Perquè després de filtracions com les Wikileaks comencem a veure, amb els nostres propis ulls, com la documentació facilitada pels activistes incriminen governs i empreses, que fent ús de la seva centralitat i la nostra dependència, maneguen i desmaneguen a voluntat. Sense anar més lluny, al 2010, Visa i Paypal van refusar fer transaccions a Wikileaks. Per contra, en Bitcoin, van rebre donacions pel valor de 32.000 dòlars…

Amb els diners que els hi confiem: menteixen, trafiquen, maten…Jo fa temps que no confio en els governs, en cap. Només em semblen instruments de control desfasats, corruptes, desgastants a través de la seva burocràcia estupiditzada, dissenyada per minar la moral de qualsevol persona mínimament honesta. Què dir dels bancs? Doncs que ja fa temps vaig tancar el compte de La Caixa i fa res el de la Caixa Catalunya. Ara sóc a una Caixa Rural però, a la que pugui, passaré dels bancs tan olímpicament com em sigui possible.

En fi, que el somni aquest dels anys 70 de centralitzar les finances, si ve porta tota una trajectòria, les noves economies digitals li preveuen una mort agònica. L’accés a la informació ens fa ser més crítics i som el 99%. A mesura que ens anem despertant del sopor de l’estat del benestar, veurem que passa arreu, que tot està del revés i que els governs van lents i no s’adapten…I es queden obsolets i no reaccionen perquè la maquinària és molt enorme i requereix de la voluntat de massa individus que no tenen un objectiu comú…

Per contra, les empreses volen anar molt ràpid per adaptar-se i reestructuren departaments i, emparades pels governs, fan fora gent cada 5 minuts. Sumant-t’hi la industrialització 4.0, tenim milions de persones que, en uns quatre anys, perdran la feina i potser no en trobaran mai més cap. Com s’ho faran els governs per entomar tot això…No poden…I per això ara s’apel·la tant a l’emprenedoria i l’agent de canvi i el que sigui… perquè això és un campi qui pugui… i si hi va haver crisi pels diners robats dels bancs/empreses/governs a les persones, la crisi que pot venir ara no m’ho vull ni imaginar…

 

PRIVACITAT I SECRETISME

“This world is upside down and Bitcoin rights it because privacy is a human right and secrecy a privilege of power”, assegura l’Andreas. I ens fa una aportació lingüística, tot comentant que li agrada molt una paraula del francès: “sous-veillance”, en contraposició a la ja coneguda “sur-veillance”. La gràcia recau en què “sur” vol dir “a sobre”, amb el que la “sur-veillance” es dóna de dalt a baix, dels rics als pobres, dels poderoros als controlats. En canvi, “sous-veillance” fa referència a la vigilància de baix a dalt. I qui vigila són els pobres, que ja ens toca, no?

Els mitjans de comunicació massius, controlats pels governs a voluntat, disseminen cada tres per quatre notícies esfereïdores sobre el Bitcoin i, a més, sembla que el matin cada tres mesos. “This thing tends to survive!”, exclama l’Andreas tot posant-se en mode ironiaON. Ara, que si mor el Bitcoin com a moneda, n’hi ha 750 més i les que vindran. El sistema, tal com l’entenem, ja fa dies que està amenaçat de mort. La qüestió radica en fer servir aquestes monedes per tal d’alimentar un altre tipus d’economia, una de més justa i controlada per cadascú: sigues el teu propi banc!

Tot just estava l’Andreas dient de passar olímpicament dels bancs i crear el nostre propi i…Pam! Se’n va el so: “The banks are not happy!”, deia rient mentre li canviaven el micròfon. I tant que no estan contents…Potser perquè veuen que els hi surt competència…I tot seguit ens explica la quantitat d’atacs que rep el protocol Bitcoin…Però, és clar, és com tot, que el que no et mata et fa més fort…

A més, no passa res, és que es tracta d’això. Els vells sistemes no toleren els atacs però els nous, s’enforteixen amb els atacs. I és per això que Bitcoin té un premi de 6 milions de dòlars per a qui pugui hackejar el sistema. Així que el sistema està sota atac les 24h del dia, 365 dies a l’any, però, de moment, ningú ha aconseguit el premi ;)

En resum, que ens apropem a una era on podem ser el nostre propi banc i passar olímpicament dels sistemes financers tradicionals, que acostumen a fer servir els nostres diners per causes poc nobles. Això no ho expliquen, és clar, ja tenen mitjans i govern a favor  per anar fotent la pols sota la catifa…Així que tu sabràs on vols posar els diners/recursos que tens o generes. Jo ja ho tinc clar, tal com diu l’Andreas per tancar la xerrada, la confiança neutral és més que la moneda, la moneda és el primer pas: “Welcome to the Future of Money” , conclou.

  EL PODER DEL CONEIXEMENT

Per tancar del tot, comenta que ha escrit un llibre titulat “Mastering Bitcoin” i que es pot adquirir en coneixement…A l’estar sota una determinada llicència Creative Commons (Free by Attribution and Share-Alike), el llibre es pot descarregar, modificar, vendre, traduir, fer-ne un vídeo, un curs o una cançó de rap. De fet, comenta, que tot això ja s’ha fet! Per cert, també comenta que la versió catalana del llibre està traduïda al 50%.

Tot el que fa l’Andreas ho posa sota llicències Creative Commons perquè creu que, compartint, aprenem millor i més ràpid. I que, per això, és bàsic tenir accés al coneixement. Soroll n’hi molt: és diu infoxicació. La diferència entre informació i coneixement potser radica en que el coneixement és útil i la informació no té perquè. Això sí, quantes més personetes tinguin accés al coneixement, més fàcil serà crear un sistema per a canviar el món de baix a dalt.

Happy Hacking! :)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *