02 abr.

El futur del diner segons Antonopoulos (1de2)

Si en aquest món que m’ha tocat viure hi ha una cosa ben clara,  és que abans de construir qualsevol cosa, s’ha de planificar. I abans de planificar, s’ha d’imaginar. La creença col·lectiva en aquella cosa imaginada i planificada, farà que la cosa en sí sobrevisqui al pas del temps (si s’adapta). Ergo, tot és possible i, construir un nou sistema financer més equitatiu, no és una excepció, sinó probablement, la base d’una nova economia glocal :)

La foto l’he tret de l’article “Bitcoin explained: Crypto fad or the future of money”, publicat al 2014 per ExtremeTech.

He fet tot un descobriment, es diu Andreas M. Antonopoulos. Abans, però, de desgranar la seva xerrada, faré una petita reflexió personal…

ORDRES IMAGINARIS

En empreses/idees/creences és on depositem la nostra confiança i, per tant els nostres recursos. Per això subsisteixen, les alimentem a voluntat…Però quan s’hi deixa de creure, aquestes empreses/idees/creences s’extingeixen o s’adapten d’una altra manera pretenent que és una altra cosa quan tot és el mateix…En aquella meravellosa estratègia de canviar-ho tot perquè res canvïi, que n’hi ha que hi tenen la mà trencada a força de generacions i generacions de poder centralitzat que es perpetua en poques famílies al món…

Ergo, totes aquestes empreses/idees/creences són, en veritat, Ordres Imaginaris i funcionen amb el poder de la nostra confiança, no dels diners, que són un dany col·lateral, una forma més d’expressar el valor de les coses que imaginem, planifiquem, construïm i alimentem perquè hi confiem. El problema, però, és que hi hagut un malentès…i el diners no serveixen a les persones sinó les persones als diners…i ens despistem…

Perquè quan un tros de paper o de metall té més valor que una vida humana, no cal ser un premi Nobel per adonar-se que alguna cosa devem estar fent malament…

ECONOMIA I DINER

Una de les coses que més em fascina és el malentès econòmic bàsic, una equació fal·laç, errònia, però molt estesa en aquest planeta: “Economia = diner”.  Qui així pensi, que sàpiga que s’equivoca…L’economia no és diner, és gestió de recursos, que no és el mateix. El diner, com comentava, és una manera de gestionar aquests recursos.

I el diner ni tan sols és diner, és temps…I per això paguen per hores, i per això es diu “salari”, perquè quan no hi havia diner es feia servir sal…I quan no, una altra cosa…Ergo, el diner és simplement un instrument de canvi. I si és perjudicial, es canvia i llestos, que som animals en contínua transformació (evolució, en diuen…veurem cap a on evolucionem, que està la cosa “on fire”).

ANDREAS, “EL DISRUPTISTA”

La xerrada de l’Andreas es titulava exactament “Thoughts on the Future of Money” i va ser organitzada per la Barcelona Bitcoin Community el 24 de març del 2016. Comentava l’Andreas que està de gira per Europa i assistirà a 7 esdeveniments en 12 dies. El més important, però, més enllà de l’adaptació del diner analògic en virtual, són els tres conceptes dels que parla durant la xerrada: descentralització, neutralitat i privacitat.

L’Andreas diu que el Bitcoin no només és una moneda, és també un concepte més ampli, un sistema que permet reestructurar el sistema establert i que es basa en la descentralització i la confiança. La moneda, diu, és només el primer pas. L’objectiu és reconstruir la societat a partir de la reestructuració de les Institucions tradicionals.

El poder centralitzat de pocs ha generat la corrupció del diner i, com a resultat, vivim en una societat malalta, basada en la jerarquia establerta per la Revolució Industrial del segle XVIII. L’ordre imaginari creat a partir del segle XV i perpetuat a partir del XVIII, lluny d’afavorir a tothom per igual independent de raça, religió o creença, ha propiciat un increment de les desigualtats i un malentès global que s’ha saldat amb milions de morts i atrocitats completament innecessàries…

El sistema gestat ha permès una organització a major escala però també ha portat la corrupció en forma de manipulació, on normalment també entra en joc el diner. Però, segons l’Andreas, tota això està canviant. M’ha fet gràcia que comentés els problemes que té quan li pregunten quina posició política té… S’autotitlla de “Disruptista”, és a dir, creu que cada cert temps s’ha de revisionar el sistema i canviar allò que no funcioni: no podria estar més d’acord. El problema potser, penso, és que l’animal més lent és el grup i que som animals de costums…

En els últims anys, comenta, l’acumulació de poder en forma de capital ha centralitzat el poder i, aquest, ha esdevingut corrupte: “Absolute power produces absolute corruption and there is no more absolute power than the power of the money”.

DESCENTRALITZACIÓ DE L’ARQUITECTURA

A la xerrada, l’Andreas parla de l’arquitectura del sistema, de com està construït i a qui serveix. Parla de banquers, gent normal, que tenen fills i paguen hipoteca; i parla de banquers sociòpates que, dins l’arquitectura del sistema jeràrquic i corrupte, aquesta sociopatia, esdevé un avantatge sobre la resta de gent normal… No és que la gent sigui dolenta, assegura l’Andreas, és més aviat que, tal com està construït el sistema, els resultats que n’obtenim no són bons perquè no són igualitaris. I aquestes desigualtats minen el propi sistema que, avui dia, sembla ferit de mort.

“Bitcoin is one of the things that will greatly disrupt centralization power”, assegura l’Andreas. Fa 15 anys, amb la democratització d’Internet, es van descentralitzar les comunicacions, però encara no s’ha descentralitzat l’economia. En realitat, estem en regressió perquè cada cop són menys els que acumulen gairebé la totalitat dels diners que generen els recursos. I és per això que ens trobem amb una estructura de finançament centralitzada i el binomi Estat-Diner convida a la corrupció i a la desigualtat.

En fi, que el món està del revés i l’hem de posar del dret. T’apuntes? Perquè sembla que l’Andreas té una idea molt treballada per reorganitzar els recursos del món de forma més equitativa, de tu a tu, passant olímpicament del sistema financer tradicional. Després d’empoderar-nos amb les publicacions i les comunicacions, és hora d’apoderar-nos de les finances i descentralitzar-les.

Segueix a la segona part, on es parla d’economia digital, Trustnet, mal govern, privacitat, secretisme i el poder del coneixement.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *