20 Gen

#EGCmentoring: reinventant la sopa d’all (3de3)

Si a la primera entrada es parlava de llocs de treball i convivència intergeneracional i a la segona sobre robotització i transformació a les organitzacions (mobbing, agents de canvi, vaques i dofins), en aquesta tercera i última entrada, parlarem de la “nova economia”, del “reverse mentoring” i de l’accés i del dret a la informació que, personalment, trobo que hauria de ser “dret a l’aprenentatge”…

“LA TEORÍA DEL DON” I LA “NOVA” ECONOMIA

Quina mena de canvi haig de voler fer veient tot el que veig? Són “agents de canvi” els polítics/directius que tenim? Jo porto anys predicant en plan Sòcrates “La teoría del Don” (no sé per què però em surt en castellà…coses del bilingüisme). Era la meva idea per acabar amb les desigualtats socials i fer una societat més justa. I és molt fàcil. I està passant, de fet. Però és molt lent perquè som molts i ja se sap que “el animal más lento es el grupo”…Jo crec que potser hem començat al revés…Però bé, algo es algo…

La meva “Teoría del Don” no té res d’innovador però se’m va ocorrer molt abans de saber que existia “l’Essai sur le don” d’en Marcel Mauss. A grosso modo la cosa es basa en dos pilars: l’autoconeixement i la compartició. Tinc la convicció que tots tenim un do com a mínim…Però el que no tenim és l’oportunitat d’explorar-nos, aprendre…El “Conócete a ti mismo” de l’Oracle de Delfos és més vigent de mai…I després de la introspecció…Voilà! Level up! Ara la cosa tracta de saber fer coses…

Si saps fer coses, ets útil perquè pots transmetre el teu coneixement. A més coses saps fer i comparteixes, més útil ets per la comunitat, amb el que puja el teu valor personal. I a menys coses, més inútil, amb el que perds valor personal. El meu sistema es peta la monarquia i tots els polítics / empresaris / ricachons ineptes en cinc minuts. Pst! I millonada cap a les arques públiques. Jugada rodona.

Trust_economy

I qui pensi que el món funciona amb diners, s’equivoca. El món sempre ha funcionat amb vincles de confiança: els diners són un “daño colateral”, un instrument de mesura relatiu, com el Temps, que som tan creatius que inventem un fotimer de coses…

I jo em vull inventar feines…com la de Tècnic en Pensament Crític, que seria una mena de consultor però sumament transversal (un geek-filòsof, hehe). I per què no ens inventem un Tècnic en Sistemes Distribuïts?, que vindria ser una mena de gigamix entre un especialista en arquitectura de sistemes i un especialista en economia colaborativa / commons. Podria parlar i treballar en la normalització d’alternatives a sistemes o economia del software. I no dubto que hi ha gent que, a la seva manera, totes aquestes coses ja les fa…però encara no tenen nom. Això em fa recordar que haig de llegir a Kierkegaard, que sembla que va reflexionar molt sobre el “Naming”.

Potser la que està més a prop de formalitzar-se és la professió d’Scratcher: especialista en Scratch / iniciació a la programació amb Scratch. De fet, per un preu prou mòdic, a la Universitat de Valladolid formen monitors per ensenyar Scratch als infants…Més apropet no en podrien fer algun de curs d’aquest a alguna universitat o institució? Això també és fer país, eh!

I què fa la el Departament de Cultura de la Generalitat? Perquè la “Creative Computing Guide” que van traduir al castellà la gent de Programamos va tenir suport del Govern de Navarra, que sembla que és l’única comunitat de l’Estat espanyol que mira endavant i vetlla per formar incloent la programació, tot i que em fa molta por que només es vetlli per ensenyar a programar als infants…L’escletxa es farà cada dia més i més grossa…Però que no ho veieu? Penseu a fer classes per adults, cullera! Sobretot per a personetes amb problemes de salut mental, en situació d’atur o risc d’exclusió social…I gratis! perquè estic convençuda que aprendre algun dia serà un dret! Dret a la informació? Cromanyonades! La informació no és coneixement!

Però ens tornem a inventar la sopa d’all parlant d’economia col·laborativa a Barcelona Activa quan hi ha una carretada d’associacions, entitats i col·lectius lluitant cada dia per mil coses diferents a tots els barris de Barcelona…I a mi no em sona que hagi vingut gent d’AirBnB a interactuar amb Can Batlló, per exemple…Potser ho pregunto a la propera assemblea, que és el dia 27, per cert, per si hi volen passar. No sé si ho vaig comentar a l’Albert Cañigueral, al Javi Creus o a tots dos,   Una cosa és la compartició de béns, l’altra és la pertinença a la comunitat…I necessitem ambdues coses…Si nó, serà voler canviar-ho tot per a que res canvïi…

REVERSE MENTORING

Si el Mentoring és l’acompanyament en el desenvolupament del potencial organitzatiu que fomenta relacions i l’aprenentage a través de l’experiència, el Reverse Mentoring o Mentoring Invers, proposa intercanviar els rols. Normalment són els més grans els que fan de mestres i els més joves els que fan d’aprenents. Però, avui dia, ens trobem que hi ha gent més jove que nosaltres que sap molt més que nosaltres en segons què. I en això estic d’acord amb Einstein: Tots som ignorants però ignorem coses diferents…

reverse-mentoring_colorEh, Mònica Terol de Turisme de Barcelona? Espero que, després de tres anys, ja hagis après què és l’RSC…Après potser sí…però implantar-lo…Vergonya aliena em fa tota la direcció de Turisme de Barcelona. Heu sentit a parlar del #BarcelonaMedicalDestination? Quina jugada, tu… Aviam com acaba el culebrot. Sé que la Directa ha de publicar un article al respecte però no tinc data. A la gentussa aquesta de Turisme també els fa el mentoring la Laura Rosillo?

La vinyeta l’he trobat a: https://originalovp.wordpress.com/2014/02/28/putting-generation-y-to-work-acknowledging-to-actual-accrued-value-of-millennials/

I passa a tot arreu, tan als coles com a les empreses…Els profes se senten inferiors quan els alumnes saben més d’eines d’Internet o coses del mòbil i els directius de les empreses s’acollonen i despedeixen els empleats que gosen proposar millorar les coses…Quosque tandem abutere Barkeno patientia mea?…

I ara, com apuntava “la Teoría del Don”, el saber sembla que ja és necessari…tot i que encara no està institucionalitzat…I tenim eines que permeten posar persones en valor. I tenim Sòcrates del segle XX com en Kevin Robinson, a qui es paga una pasta per assistir a tota mena de congressos…Si l’atenenc aixequés el cap… I tan fa si és home o dona, petit o gran, negre o groc…El planeta és molt petit però hi pot haver lloc per a tots i totes. Tenim la perspectiva que els petits aprenen dels grans, i així és, perquè som mones de repetició…Coses de les neurones mirall…

ACCÉS A LA INFORMACIÓ I APRENENTATGE

human_rightsPerò és que ara resulta que l’accés a la informació s’està democratitzant i els grans es frustren quan veuen que els petits saben més que ells, o simplement mostren habilitats que ells encara no tenen…

Però s’ha de desaprendre també en això…I, com altres ordres imaginaris, la jerarquia de l’aula és la jerarquia de la fàbrica, on el capataç sap i té raó i tu només fas el que et diuen…I això sembla que s’acaba…

Imatge de: http://tinyurl.com/jrxczw9

Els infants i adolescents (occidentals amb els recursos necessaris) potser inverteixen més temps en descobrir coses i focalitzen en allò que els apassiona…El que hem de fer és facilitar l’aprenentatge proporcionant materials de qualitat. La resta és posar-hi hores…

La informació (no tota) ja és a l’abast de mig món via Internet…Però hi ha molta infoxiciació…i molta perspectiva europocentrista. Sabies que el 57% de la població mundial no té Internet? Cal destriar el blat de la palla…I espero que el “Content Curator” també sigui una professió de pes…A mi m’agrada més la idea del “Gate Keeper”…que, al meu planeta, és un mix entre “Content Curator” i Tècnic en Pensament Crític. En fi…que si hi ha una cosa en comú entre el meu planeta i el teu és que somiar és gratis i està a l’abast de tothom, tingui o no Internet.

Merci per la xerrada, tant a la Laura Rosillo com al Centre d’Estudis Jurídics. Per cert, estarà en streaming per algun lloc…De moment al seu canal no la veig…La busco i actualitzo. M’agrada molt que el Centre d’Estudis vetlli per garantir streaming/grabació de les ponències. I ho posen a Youtube (privatiu) sota llicència Creative Commons (lliure), que és tot un detall.

 

One thought on “#EGCmentoring: reinventant la sopa d’all (3de3)

  1. No he fet res per ningú de turisme… però m’agradaria participar en qualsevol programa que suposés la més petita transformació de l’Administració de la que vaig sortir fa ara més de 15 anys.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *