20 Gen

#EGCmentoring: reinventant la sopa d’all (2de3)

Si a la primera entrada parlavem de treball en termes de vellesa i joventut, en aquesta segona entrada, tocarem el tema dels robots i la progressiva substitució humana en segons quines (moltes) tasques…I no em deixaré ni el cinisme del CNO, ni el Mobbing laboral com a moneda de canvi “pels serveis prestats”,  ni els “agents de canvi”, ni les vaques ni els dofins…

ROBOTITZACIÓ

Sí, ja estan aquí i vénen per quedar-se. Hola, robots! A mi no em feu cap por. Recordeu els ludites de la primera revolució industrial? Doncs no sé com es diuen o diràn els ludites de la quarta, però suposo que algun hi haurà. Com els “Real Humans” d’Akta Människor, hehe. Els humanoides encara trigaran una mica a estar entre nosaltres però les fàbriques, l’agricultura extensiva i les oficines com les hem conegut fins ara s’acaben. El 45% de les feines repetitives actuals desapareixeran i, a gener de 2016, Digital Trends publica que,  a causa dels robots, al 2020 desapareixeran 5 milions de llocs de treball. De moment, ja tenim un test per saber si la nostra feina la podrá fer un robot (a vint anys vista…)

Sort del cinisme, que salva més vides que la Creu Roja…Jo veig el panorama i em moro de riure amb això que tot és smart (intel·ligent): els telèfons, les ciutats, la roba, els cotxes…De fa uns anys sembla que tot és smart menys les persones…Quina creu…Deu ser una fal·làcia més….Com això del capitalisme i el repartiment de la riquesa…Que perquè uns en tinguin més se’ls hi ha de prendre als altres…Així que perquè els nostres dispositius siguin intel·ligents ho hem de deixar de ser nosaltres…”Dura vita, sed vita”, xavalins…

A mi, però, després de llegir a Ubik, Bradbury, Huxley o a Wells, els contenidors amb xips i els recs automàtics no m’impressionen gens…Però si m’agrada la idea del MUI (Mobiliari Urbà Interactiu) que es va treballar al Citilab fa un parell de mesos. És un experiment IOT (Internet Of Things) que vol vincular la placa WhiteCat amb el mobiliari urbà per tal d’apropar els autors locals a la ciutadania.

1511_Citilab_MUI

Les feines mecanitzades s’acaben, en 4 dies ens començarem a posar xips que faran que no haguem d’anar al metge: serà el metge el que ens avisarà a nosaltres. Per segons quina intervenció ja no ens obriran en canal, els nanorobots faran feines internes. Anar a comprar? Per què? Si tinc una nevera que fa la compra automàticament i me la porten a casa? Un assistent personal? Oh! i tant! I crec que serà la nostra tercera dimensió (física, virtual i AI extern). Si ja està el Sr. Facebook aviam si se’n fa un a mida…

I desafortundament, com deia Calders: “El jardí del ric atreu els pobres perquè en l’opulència dels poderosos els indigents emmirallen llurs il·lusions”. Ah! important! Sembla que començarem a poder ser immortals cap al 2045. Ostres! i no sé com els hi va a Canàries amb la teletransportació quàntica! Sabies que ja fa uns anys van teletransportar partícules entrellaçant fotons d’una illa a una altra? En els propers anys, festival assegurat!

 

CNO

Per cert, qui programarà els assitents aquests? Quins són aquests insuficients 2 milions de nous llocs de treball? Què fa l’Administració per posar-se al dia en aquestes qüestions? Perquè a mi, quan vaig al Servei d’Ocupació i em van fer l’entrevista aquella ridícula per actualitzar el currículum a la base de dades, em van agafar unes ganes terribles de treure una retallada i retallar el CNO de dalt a baix…

El Catàleg Nacional d’Ocupacions se’l mira algú? M’expliqueu com es poden optar a llocs de treball que encara no existeixen? I com i quan s’adaptarà el CNO a les noves professions? Com ha de saber un funcionari del Servei d’Ocupació què és la gamificació, l’storytelling, la curació de continguts o el disseny de jocs si encara els hi estan explicant què és el mentoring als seus directius? Com es pot entendre un canvi global i de paradigma si encara es parla d’alfabetització digital en termes de “fer anar un Word” o “navegar per Internet”?

Segons la Laura, les “grans” empreses ja no demanen idiomes, que se suposa que ja els portes a sobre, com tampoc demanen que sàpigues anar fer un “Word” perquè se suposa que ja en saps. Se suposen tantes coses avui dia…Ara, com volen treure suc de la identitat digital dels treballadors, les empreses demanen als candidats:

  1. Quants contactes tens a Linkedin? (software privatiu, again)
  2. On publiques els teus continguts?  (interessant, perquè se suposa que en publiques)
  3. Quines xarxes socials fas servir? (com si no t’haguéssin investigat ells abans, hoho)

Privacy_facebook_joke

La vinyeta l’he tret de: http://www.cagle.com/2012/03/employer-access-to-social-network/

MOBBING, POR I “AGENTS DE CANVI”

A destacar, el “Mobbing momentum” de la ponència: resulta que el col·lectiu de personetes més gran de 60 anys, tenen més risc de patir mobbing laboral. I els prejudicis alimenten el maltracte. A més, vivim en una cultura de la por dominada pel model d’autoritat. Som simples esclaus 2.0 perquè al model capitalista jeràrquic no hi ha lloc pel Kaizen. Bé, sí hi ha lloc, sempre i quan sigui rentable, que és l’única reflexió que està ajudant a fer un gir de timó a algunes empreses tradicionals. Por, culpa i impotència comencen el dia que et bategen, Oh! humà pecador!, fill de Caïm. I no queda més remei que adaptar-se o morir.

Clar, que diu la Laura que tenen més risc, però en realitat, del mobbing laboral, no se salva ni l’apuntador. I si ets precari, “ni te cuento”…No cal ni mobbing, que per això ja tens un contracte o fas d’autònom…Tu què vols? Omplir-te la boca de Justícia o arribar a final de mes? Tria, perquè tot no es pot tenir…

Ara es busquen “Agents de canvi”… No sé si riure o plorar perquè penso en l’Aaron Swartz, en I’Ian Murdock, en la Serena Shim, en el George Benders, en Ilya Zhitomirskiy agents de canvi global eliminats pel Sistema directa o indirectament. Els activites són “agents de canvi”, no? Doncs jo no entenc res…I es parla de “Zones de confort” que jo no he tastat a la meva vida…I em parlen de maièutica però se’m deixen la ironia…Oh!, Sòcrates! Passa’m la cicuta!

Com es pretén que les persones facin un acte de consciència, s’expressin i donin el millor de si mateixes si tenim un continu feedback negatiu de “Ut plures corrigantur, rite unus perit”. Al que aixeca el cap, calvot. I així aprenen els altres. De tota la vida! Quan canviarà realment això? I ja no entro en els “models d’èxit personal” que n’hi ha per una altra entrada…Quins models tenim? Què volen ser els nens de grans? Futbolites?…Per què? A qui admiren els adults? En aquest societat sembla que té més èxit qui més diners guanya…I sovint sento una profunda vergonya aliena i m’allunyo de l’espècie tot dient que jo vinc de la República Intergal·làctica del Tercer Anell de Saturn, i allà, aquestes coses no passen…

Es volen “Agents de canvi”, és a dir, persones apassionades pel que fan, amb ganes d’aprendre i reinventar-se, amb capacitat de mirar endavant…Però “si fas soroll”, te’n vas al carrer. Bé, a “Cal Precari” sembla que la cosa va diferent que a “Cal Funcionari”, que és un salari d’aquests del cafè…per tota la vida…Cal fer una feina tota la vida? Quina i per què?

cow-dolphin

La imatge l’he tret de http://www.kidsleadersnetwork.com/blog/365-day-blog-day-9-cow-swam-dolphins/

VAQUES I DOFINS

Ah!, per cert, Laura, a mi no m’ha agradat gens la idea de “convertir vaques en dofins”…Trobo que és una metàfora desafortunada i que fa olor a naftalina…I com parlaves d’obrir les finestres per ventilar…Entre línies llegeixo la història de l’aneguet lleig que es va tornar cigne…És com el cavaller salvant a la princesa i tal…Storytellings amb síndrome de burn-out?

Entre línies llegeixo morin els lletjos, llarga vida a la política de restauració de façanes…Em sembla una metàfora massa superficial i si en trobessis una altra, seria d’agrair. Les vaques són precioses de per si, i tenen molts sentiments…I des de que es va muntar el negoci del menjar ràpid i el de la indústria de la llet, les hem explotat tant com hem volgut…Sabies que a Argentina tenen SmartVaques?

M’agrada la diversitat…Les vaques són d’una espècie i els dofins d’una altra…Maltractada també pels cromanyons (2.0 o no)…I passo de parlar de matances de dofins que els japonesos fan per…plaer?…La cosa és que hi ha d’haver lloc per les vaques i hi ha d’haver lloc pels dofins…Potser millor parlar d’intentar accelarar el procés per convertir capullos en roses…

Centralized-Decentralized-And-Distributed-System

La imatge és de http://www2.cffn.ca/usha/part-iii-article-by-pramod-dhakal/129-the-law-of-rule-centralized-decentralized-and-distributed-systems

Ja queda poc, hehe. Segueix a #EGCmentoring: reinventant la sopa d’all (3de3)

One thought on “#EGCmentoring: reinventant la sopa d’all (2de3)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *