19 Gen

#EGCmentoring: reinventant la sopa d’all (1de3)

Aquesta tarda he anat al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE) per assistir a la ponència “Desenvolupament professional a través de la mentoria (peer mentoring)”, impartida per Laura Rosillo. Tot i tenir fòbia burocràtica i no creure gens ni mica en la justícia institucional, allà estava jo, escoltant el que se’ls explica als directius d’avui dia…

Novetat, cap, però m’ho he passat bé escoltant a algú que parla el meu mateix idioma…i que no és precisament el català…Tot i així, seré dura (i constructiva) en alguns aspectes perquè em desespero molt…El vell món no acaba de morir i el nou no acaba mai de néixer…I entremig sorgeixen els monstres, somnis de la raó. I jo ho porto fatal: “Dura lex, sed lex“, diuen, però jo sé que les lleis -i, per extensió, la Justícia i tots els conceptes majúsculs amb els que ens deleitem omplint-nos la boca -Amor, Bellesa et caetera- no són més que complexos (i volubles) ordres imaginaris.

ONBOARDING als ESPAIS DE GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

He arribat d’hora i m’he trobat a la ponent barallant-se amb els perifèrics del portàtil. Un clàssic. Miro la pantalla del projector i…Windows XP? OMG: vaig a fer un cafè i ara torno aviam si em recupero.

Jo entenc que “tot és nou” i que s’ha d’aprendre moltes coses, però justament l’Administració (i col·laboradors) haurien de vetllar per absolutament tot: software inclòs. I em sembla incongruent que els experts en formació del 2016 no facin encara ús de programari lliure i el que és encara pitjor…que fomentin l’ús del software privatiu…Amb tot el que prediquen! Me’n faig creus. I comprovo de nou que encara no hi ha prou consciència…però sembla que arribarà…Aviam si ho veig.

Fomenten valors com la col·laboració/cooperació, el diàleg/conversa, l’eficiència i productivitat…per tal de, segons el tríptic del programa, “ajudar a les persones de l’organització a progressar en la seva trajectòria professional construint una relació de confiança i respecte entre el mentor i el mentorat, que normalment treballen en un àmbit similar“. Falta molta pedagogia, molta. Encara no hem acabat d’assimilar la nostra nova identitat, la virtual. I som uns analfabets digitals per molt que sapiguem com funciona el Whatsapp o la rentadora o com engegar la rentadora amb el Whatsapp. Jo espero amb candeletes l’arribada de l’IOT (Internet Of Things). Serà tota una festa!

Diguem que, a 2016, som a l’Edat Mitja de l’Era tecnològica. Per exemple, una cosa que m’inquieta molt: no tenim cap mena de control sobre les nostres dades i, per voluntat pròpia, establim vincles de vassallatge 2.0 amb nous terratinents. On són les eines per protegir-me virtualment? Les proporcionarà algun dia l’Administració? No tenim consciència del funcionament de La Xarxa ni sabem de seguretat informàtica…però vinga a fer clics! Tot el que siguin botonets i llums de colors…Surto al carrer i només veig cossos tecnològics atrapats en ments prehistòriques…Seguim sent el que tenim…El canvi ha de ser d’arrel i veig a tothom molt distret…“Quousque tandem…?”

EGCmentoring_laura_rosillo

PRESENTACIÓ

No sé molt bé qui ha presentat a la ponent perquè no s’ha presentat a si mateix i no tenia cartellet a la taula. Em sona de la jornada RoboTiciPresó però no sé dir pas el nom. A més, tinc la convicció que jo era de les poques o l’única persona no funcionària de la sala…En el que sí he estat l’única a la sala és en no tenir telèfon mòbil. M’han dit friki i llestos: sempre hi ha d’haver una excepció que confirmi la regla.

El senyor, doncs, que ha presentat a la ponent, ha fet un dilatat repàs pel seu extens currículum com a formadora, i del salt de la pública a la privada i de la seva gran capacitat de reinvenció. Si sobrevisc, jo de gran vull ser com la Laura Rosillo (menys en això de treballar a la privada, és clar…). Quina energia, tu! I estic d’acord en gairebé tot el que ha dit. Anem per pams.

El senyor que presentava ha comentat que, avui dia, tan empresa com Administració ja no aposten tant pel model formatiu del segle XX (aules i formadors). Ara s’aposta per l’acompanyament, el coaching, el mentoring, el desenvolupament… Al començar el segle XXI, sembla que anem estranyament enrere…A l’època clàssica de les Acadèmies, on els uns aprenien dels altres. 2500 anys després se’n diu “Peer Mentoring”.

Conclusió? Sempre fem el mateix, simplement creem eines que permeten fer-ho diferentment. I en funció de l’època, posem uns noms o uns altres. Abans s’enviaven coloms missatgers i ara tenim aplicacions mòbils, però sempre hem tingut la necessitat de comunicar-nos i sempre trobarem la manera de fer-ho.

Aquí un parell d’imatges de l’interior de l’edifici del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

EGCmentoring_edifici_dins

LIQUIDESA I ENVELLIMENT

No, no escriuré sobre el meu compte corrent…però podria escriure una Oda a la Banca que n’hi hauria per llogar-hi cadires. En fi, que per liquidesa, entenem tota aquesta civilització virtual en contínua transformació. Avui dia tot és líquid: carreres líquides, democràcia líquida…El concepte de “modernitat líquida”, però, el devem a Zygmunt Bauman, un eminent sociòleg polonès de 90 anys.

Certament, sembla que “tot evoluciona molt ràpid”. Dic sembla perquè hi ha un “decalage” abismal que em fa més por que una pedregada. Si bé evolucionen els dispositius i el seu ús, si bé les empreses es renoven i intenten forrar-se altrament, si bé palpem canvis només mirant 10 anys enrera…no hem pres consciència de tot el que això significa.

Una de les coses que es porta dient des de fa dècades i que ha destacat la ponent és “el problema de l’envelliment de la població”. I ara ens explota a la cara? Deia la Laura que tot s’ha retrassat 10 anys: “els meus 60 són els 50 de la meva mare“, deia avui a la ponència. (I és per això que volen allargar la jubilació laboral).

“El futur és senior: the silver economy”, resava una transparència digne d’eslògan d’entitat bancària. Som una de les poblacions més envellides del món i això també és un nou target, tot i que, paradoxalment, si tot continua com fins ara, es faran productes per a sèniors que no tindran feina ni diners per pagar-los.

Sabies que fa 8 anys que no hi ha contractació a l’Administració i la mitjana d’edat del funcionari és de 50 anys? Sabies que és el primer cop a la història de la humanitat que quatre generacions treballen a l’hora? Arriba l’era del “Age Management” per gestionar la convivència generacional. La reinvenció és impepinable, ja hem vist que la vida no és linial, que les jerarquies tendeixen a la horizontalització i que tot depèn de la motivació, del temps i de les oportunitats que tinguem…Més enllà dels conceptes de Intraemprenedoria, Lifelong Learning i de la fi de l’Edadisme, quin és el següent pas?

EGCmentoring_edifici_arbre

AI, LA JOVENALLA!

Si una cosa m’ha sorprès de les dades presentades a la ponència, ha estat descobrir que la mitjana d’edat de la primera feina és de 27 anys…Fa uns 30 anys sembla que la mitjana era de 22-23 anys. I m’adono que torno a ser una excepció: a més de no tenir mòbil, els meus primers curreles de mailing familiar els vaig fer amb 11-12 anys, als 14 feia d’àrbitre esportiu, i a partir dels 15 ja va començar la precarietat que encara arrossego. En fi…que es veu que la gent comença a treballar als 27 anys…I si poden, se’n van fora, amb el que tenim mig milió de joves treballant en altres latituds perquè aquí no tenen oportunitats laborals. Se’n diu pèrdua de talent i, en segons quins cercles, hi ha tota una falera teòrica per retenir-lo…

I se’ns posa el model del treballador jove ideal amb una captura d’un article titulat: El futuro serà de los jóvenes “navaja suiza”. Ja el vaig llegir al seu dia…i també el van llegir la gent del Diari de l’Educació, que comentaven:

La població s’envelleix, els joves marxen…i per poc m’agafa un cobriment quan ha dit: “Feu nens!“. Comor? Ja n’hi ha molts de nens, només depèn d’on treguis les estadístiques. Potser que vetllem perquè sobrevisquin els que ja tenim. I si poden viure enlloc de sobreviure, millor. I que les dones tinguin fills si volen, carai! No només som un úter però socialment hem de justificar perquè no tenim fills…i és molt cansat, i desgasta molt… Ei, makers! Cadascú que es fabriqui les seves pròpies penes i alegries. Visca el DIY i el DIWO! (Do It Yourself i Do It With Others).

Però com molt bé deia la Laura, l’edat és un estat mental. I algun dia publicaré un post que tinc per algun lloc sobre “Les tres edats del cromanyó 2.0”. Estem entrant una “nova era de la feina” que farà, sembla ser, perdre una mica els prejudicis sobre les edats. Certament, hi ha gent de 60 (i de 30 d’esperit) i gent de 30 (i de 80 d’esperit). La vinya del Senyor, que és molt diversa…i la carrera de l’automatització, que és imparable.

Silver sèniors o golden juniors, humans tots, tremoleu. Segons l’informe de Davos, “Cierto es que se crearán también dos millones de nuevos oficios en campos relacionados con la informática, las matemáticas, la ingeniería y la arquitectura, pero basta hacer una sencilla resta para ver que no serán suficientes. Más de cinco millones de personas se irán al paro para siempre“. Què? una altra partideta al Candy Crush?

Segueix a #EGCmentoring: reinventant la sopa d’all (2 de 3)

 

2 thoughts on “#EGCmentoring: reinventant la sopa d’all (1de3)

  1. Gràcies per fer-me reflexionar i posar-me a les sabates d’una professional amb molts menys anys que jo. Entenc la teva crítica i la teva postura. En sap greu no haver disposat de més temps per abordar amb profunditat el tema del envelliment i l’edadisme. Efectivamente en sento una Cromanyó 2.0 perquè ja fa més de 20 anys que intento ajudar a digitalitzar organitzacions…, prehistòrica ja veus!!! Encantada això sí amb que en dediquesis 2 hores del teu temps. Gràcies!!!

    • Gràcies pels teus comentaris, Laura. Reitero que m’ho vaig passar molt bé escoltant-te però cada dia som més els que no trobem lloc enlloc i em sembla alarmant que els que tallen el bacallà encara estiguin assimilant conceptes que volten de fa més de 15 anys…Una abraçada!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *