10 Jul

De la vigilància massiva al hacktivisme (1de2)

Aquest dissabte 9 de juliol s’ha celebrat, a l’Ateneu La Pua de L’Hospitalet, una jornada titulada: “De la vigilància massiva al hacktivisme: creuament de mirades”. Hem parlat de drons militars, telèfons mòbils, ideologies i praxis digitals, i del paper de la dona al món tecnològic. Pasen y lean :)

MORT REMOTA

Arrencàvem a les 11 amb una xerrada impactant (valga la redundancia…): l’Enric ens feia cinc cèntims del govern cibernètic i els atacs selectius amb drons. Poca conya: portem 5000 morts… I el pitjor és que tot just comencem…Segons explicava l’Enric, autor del llibre Drones: sombras de la guerra contra el terror, es fabriquen catxarros cada cop més sofisticats.

Atenció, que l’últim model de dron terrorífic es diu: Predator C Avenger, que té 18h d’autonomia, sensors tèrmics, càmera d’alta definició (1/3 del preu de l’aeronau) i, és clar, míssils antitancs… La C no sé… però, Predator? Avenger? Però, què fumen els del naming?Jugar amb les paraules… d’això en sabem molt els humans. I … “nos la meten doblada” amb coses com els Ministeris de Defensa… Defensa? De què? De qui?

Però sembla que, de voler jugar amb les paraules, passem a voler jugar a la guerra… Sembla que volen fabricar drons que funcionin amb energia solar i puguin estar una setmana circulant. Tot i així, els drons encara no prenen decisions pròpies sinó que són controlats per humans. Això sí, els humans que controlen els drons, ho fan des d’una oficina: res d’embrutar-se el traje…

El que sembla que se’ls hi embruta és la consciència, perquè resulta que, així com els combatents en camp de batalla, els pilots de drons militars que executen els seus targets, també sofreixen d’estrés post-traumàtic: no és curiós de collons? Sembla que passen fenòmens curiosos, com desenvolupar empatia cap al target…

LA CRISI DE L’ETHOS MILITAR

Explicava l’Enric que hi ha pique entre els pilots “de tota la vida” i “los nuevos”. Com es veu que l’Obama va felicitar els pilots de drons militars, els altres es van emprenyar tot dient que l’atac amb drons és de covards. Assistim, doncs, a una crisi de l’ethos militar: hi ha guerra sense combat…

I ara ve quan passem de la guerra simètrica a l’asimètrica, on els objectius són mòbils i s’expressen en “la doctrina de la caça de persones”, pel llibre Les chasses à l’homme, de Grégoire Chamayou. En anglès ho han traduït com a The Manhunt Doctrine. I per exemplificar la cosa: la suposada captura i assassinat de Bin Laden, amb retransmissió inclosa…

KILL-CHAIN

Atenció a la cadena de comandes per a decretar un atac: identificar, prendre la decisió d’atacar i l’atac en sí. Fins ara, la cadena era poc dinàmica i requeria molt temps d’execució: s’atacaven ciutats, que no es mouen i concentren recursos. Però la naturalesa de la guerra sembla que ha canviat i té més a veure amb la guerra de guerrilles. A la guerra asimètrica, s’escurça la Kill-Chain perquè es redueix el temps de recol·lecció d’informació i atac. Pèls de punta…

L’adversari, ara, és l’individu: “el cos és el camp de batalla”, rematava l’Enric. Així que el món sencer pot convertir-se en un camp batalla… I els botxins, avui, són caçadors d’oficina fent feina tècnico-burocràtica: funcionaris caça-persones…

M’ha agradat sentir parlar de Nemrod i Abraham, que sóc de lletres i tinc especial fascinació pel tostón de collage aquest que resulta que és el llibre més venut del món ;)  Resulta que la cadena de caça aquesta ve de lluny… Diu la versió dels monjos de Montserrat:

8 Cus engendrà Nemrod,   —33→   que fou el primer heroi a la terra. 9 Era un caçador valent davant Jahvè. Per això, diuen: «Com Nemrod, caçador valent davant Jahvè». 10 Les primícies del seu reialme foren Babel, Arac, Acad i Calan, al país de Senaar. 11 D’aquest país, va partir cap a Assur i va edificar Nínive, Rehobot-Ir, Cala 12 i també Resèn, entre Nínive i Cala: és la gran ciutat.

Tornant als drons, els atacs poden ser individuals (individual strikes) o de signatura (signature strikes). En el primer cas, se sap segur la identitat d’una persona i són la minoria d’atacs. En els de signatura, no se sap a qui es dispara, sinó que es dispara en funció de la firma terrorista, és a dir, a través de l’activitat d’aquest individu. Segons la CIA, surt de creuar dades que elaboren perfils de potencials terroristes en un anàlisi per patrons vitals. “Què fas defineix qui ets”, diu l’Enric.

DADES I METADADES

Diuen que el petroli del segle XXI són les dades. Però també les metadades: de fet, amb les metadades no calen ni les dades… La cosa és que estem produint dades a punta pala i, avui dia, són moooolt fàcils d’emmagatzemar en quantitats industrials. També diuen que la informació és poder, però avui, més que mai. I anem per la vida regalant dades pròpies i alienes per pura ignorància. Com comentava l’Enric, produïm tantes dades que ajudem a millorar els algoritmes ;)

Les dades serien una informació explícita: el teu nom o adreça o correu electrònic…Les metadades serien la informació implícita de les dades: si fas una foto, per exemple, les metadades proporcionen el model de càmera, la ubicació, data, hora, etc. No cal ni mirar el contingut de la imatge per esbrinar que has anat al Machu Pichu: les metadades ja indiquen això i més.

La paradoxa -i una nova revisió del mite de la caverna en el format digital del capitalisme 2.0- és que, mentre la majoria de personetes està encisada amb les llums de colors del seu telèfon mòbil (diga-li les ombres de la caverna que fins fa quatre dies en dèiem televisió), hi ha gent que trafica i es forra a base de dades. Cadenes invisibles, sí. Però cadenes al cap i a la fi.

Però, com sempre, hi ha qui trenca les cadenes i surt de la caverna. I veu la llum, i es cega…I ha d’acostumar la vista a tanta lluminària… Però, després, el primer impuls no és fugir sinó anar a buscar els altres, que encara són allà dins, per fer-els-hi un taller de seguretat al mòbil, que és la segona xerrada que hem tingut a la jornada.

“Y hasta aquí puedo escribir”, que són les 4:35 i plego veles.  Quan pugui, explico la xerrada de seguretat mòbil, l’associació Críptica, la xerrada del Sergio Salgado i la Taula ro-dona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *