04 Jun

Cinema, literatura, música: Sobre “El hombre invisible”

El hombre invisible (1933)
Títol original The invisible man
Dirigida per James Whale
Al 1897, H.G.Wells publica la novel·la The invisible man, originàriament presentada en forma de capítols en una revista británica.

Griffin és un científic que crea un brevatge que el converteix en invisible però no sap com tornar al seu estat normal. S’instal·la en un hostalet familiar d’un poble rural britànic per investigar la fòrmula que el convertirà de nou en visible. El protagonista és víctima dels efectes secundaris del brevatge, que el converteixen en un home airat i perillós, amb intencions malèvoles per dominar el món.

Del món racional de la ciència passa a perdre el seny com si el brevatge, a mode de Dr. Jekyll i Mr. Hyde, fes aflorar un desdoblament de personalitat: el cabal científic visible i el perturbat invisible. Hi ha dues lectures de la novel·la que conflueixen: d’una banda el perill dels avenços científics i de l’altra, la dualitat de l’ésser humà en quant al bé i al mal.

La pel·lícula de James Whale, juntament amb Frankenstein -del mateix director- i el Dracula de Tod Browning, ambdues de 1931, és considerada com una de les icones del cinema de terror dels anys trenta. Aquestes pel·lícules tenen un factor comú: se situen en un marc costumbrista, rural, immers en una cotidianitat que es veurà perturbada per allò que és fantàstic, sobrenatural i al mateix temps, terrorífic.
El naixement del cinema de terror es produeix a Alemanya durant el període d’entre guerres (1919-1938). Al 1919, després del final de la Primera Guerra Mundial, l’Alemanya perdedora pateix les conseqüències del Tractat de Versalles, que humilia el país sobremanera. En aquells moments es gesta el partit nazi (NSDP, Partit Nacionalsocialista Alemán de los Trabajadores), que compta inicialment amb 64 membres. L’any següent, al 1920, Hitler convoca el primer mitting multitudinari del partit a Munich i llegeix els 25 punts que conformen el programa dogmàtic del nazisme.
El mateix any, el director alemany Robert Wien ens presenta El Gabinete del doctor Caligari, una obra neogòtica considerada com la primera pel·lícula expressionista de la història: el doctor Caligari, un expert en hipnosi, utilitza els seus poders per cometre assassinats a través de Cesare, el sonàmbul que el doctor exhibeix a les fires dels pobles. Al 1922, Murnau estrena el seu Nosferatu, el vampiro, inspirat en el Drácula de Bram Stoker i Fritz Lang porta a les pantalles El Doctor Mabuse, que també manipula la gent amb hipnosi.
Al 1923, Hitler intenta un fallit cop d’Estat; al 1926 Murnau presenta la seva última pel·lícula alemanya, Faust, una adaptació del clàssic de Goethe on un jove somniador, Faust, ven la seva ànima al diable. Al 1933 Hitler és nombrat Canceller alemany: el veritable terror acabava de començar i la realitat superaria la ficció.
 Blog_InvisibleMan1933
Molts artistes europeus d’origen jueu van exiliar-se als Estats Units , amb ells, el Hollywood dels anys trenta es va nutrir de noves idees i estètiques: com les de Fritz Lang o Murnau. Aquesta herència de l’expressionisme alemany desencadena un clima de terror que es plasma en els jocs d’ombres, el domini del clarobscur i els ambients opressius que accentuen la monstruositat dels personatges.
A diferència de la novel·la original, a la versió de Whale, l’home invisible està dotat de certs elements humorístics que s’entrellacen amb escenes terrorífiques provocades per les extravagàncies d’un científic completament boig. Tot i el toc humorístic de James Whale, H.G.Wells va quedar molt satisfet amb l’adaptació del director.
La novel·la s’ha adaptat en múltiples ocasions. Al 1940 amb la seqüela de El regreso del hombre invisible; al 1942 amb La mujer invisiblei El agente invisible; l’adaptació lliure japonesa de Tomei ningen; la còmica Memorias de un hombre invisible, de 1992; la versió lliure del 2000, El hombre sin sombra, del neerlandès Paul Verhoeven, conegut pels seus còctels de ciència ficció i violència i autor de títols com Robocopo Instinto Básico.
Al 1984 la BBC emet una sèrie de sis entregues considerada com la millor adaptació de la novel·la i el mateix any s’estrena una versió russa, Chelovek nevidimka per Aleksander Zakharov. També hi ha quatre sèries televisives americanes basades en un agent secret invisible. De 1963 és la versió alemana Der Unsichtbare de Raphael Nussbaum i, més enllà de la cinematografia, al 1991 la novel·la és adaptada al teatre. A més, la influència de la invisibilitat arriba a la pintura amb Salvador Dalí, que té un quadre titulat L’home invisible; i també arriba al món de la música: grups musicals com Queen tenen cançons amb aquest títol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *