20 Jun

#CiènciaViscuda: ensenyament a través d’objectes

Aquest diumenge 21 de juny acaba l’imperdible exposició “Ciència Viscuda: l’ensenyament de les ciències experimentals a través dels objectes”. Sort que en Vàngelis, que n’és el comissari, m’hi va convidar diumenge passat. Mil gràcies! Va ser una jornada museística deliciosa, tan pel contingut de l’exposició com per la companyia. Un gust fer el “dominguero” així: Visit Mataró! ;)

L’exposició “Ciència Viscuda” s’allotja a Can Serra, avui Museu de Mataró. D’estil renaixentista, va ser la casa pairal del burgès Jeroni Serra des de mitjans del segle XVI. Diu el web que el Museu va ser creat el 1894 i que al 1915 “l’Ajuntament compra Can Serra per al Museu, que s’inaugurà el 1942”. No he acabat d’entendre si, tot i no estar inagurat, el Museu ja funcionava com a tal des del 1894.

CiènciaViscuda1

Destacar que els finestrals encastats de la façana, rajoles, sostre pintat i escuts són fruit de la reforma per a la inauguració, a principis dels anys 40 del segle XX. Tot i que Can Serra és preciosa casa pairal i millor museu, sense ànim de voler ofendre, el pegot de fusta de les escales no m’acaba de fer massa el pes…

Tornant a l’exposició, allà vam poder contemplar un pila d’objectes que, a mi, em semblaven francament exòtics i retropirotècnics. Degut a la meva ignorància en matèries diverses sinó totes, sovint em costa distinguir entre la ciència i la màgia.

CiènciaViscuda2

L’exposició, resultat d’un titànic esforç de documentació i catalogació, fa un agradable passeig per l’ensenyament de les disciplines científiques a les escoles de secundària mataronines.

CiènciaViscuda5

Hi ha trastets de tota mena usats des d’abans del segle XIX i els àmbits són els següents:

1. Ensenyament científic arran de les activitats professionals. L’ensenyament anterior al segle XIX.

2. Època de gabinets i col·leccions. L’ensenyament al segle XIX.

3. Temps de renovació pedagògica i ciències per a la vida. L’ensenyament al segle XX, les primeres dècades.

4. Experiències magistrals al laboratori. L’ensenyament al segle XX, la postguerra i el franquisme.

5. Pràctiques al laboratori en grup. L’ensenyament al segle XX, període democràtic.

6. Fent camí cap a nous models educatius.

CiènciaViscuda3

Els artífex de l’exposició són en Vàngelis i tres professores de Mataró: Mercè Calpe, Tura Puigvert i Anna M. Plarromaní. Durant més de dos anys s’han passat buscant, trobant, investigant, documentant i catalogant objectes relacionats amb l’ensenyament de les ciències experimentals, la majoria d’ells, usats a les escoles de secundària per a aprendre fent, que ara també està molt de moda però amb programació i robòtica.

Amb els trastets, científics o robòtics, els infants experimenten i aprenen més fàcilment perquè hi ha interacció. No han d’aprendre res de memòria, “simplement” han d’aconseguir una reacció, han d’aconseguir “que passi alguna cosa” a través d’un procediment de pura lògica convencional. I en el cas dels objectes científics, s’estudiava “les coses que passaven” a través d’objectes concrets que provocaven reaccions concretes.

CiènciaViscuda4

Als coles dels ’90 també experimentavem. Recordo perfectament el dia que, al laboratori, un nen (probablement en Sánchez o en Rubén -RIP-, que eren dels més “trastos”) la va liar amb l’àcid clorhídric. Vam sortir tots per potes del laboratori i allò va estar ventilant no sé quantes hores! Això sí que és una experiència memorable ;)

Després de l’exposició “Ciència Viscuda”, vermutet, dinaret, passejada i orxata. Faltaria més! Em va encantar conèixer en Martí i el petit Lluc, en Santos i família, en Pol i la Ruth, en Nacho, l’Eva i el Carlos :)

La passejada, fantàstica, tu! No vegis en Puig i Cadafalch la mar de feina que va fer per la vila de Mataró…L’antiga presó, tot i encara potes enlaire, promet de valent. La Basílica de Santa Maria, magnífica: la talla de fusta de Sant Miquel Arcàngel em va deixar de pedra…És summament femenina! (i queda tot just al costat d’una rèplica de La Moreneta).

CiènciaViscuda8

Llàstima no tenir accés al Conjunt dels Dolors…Hagués estat encara més memorable l’experiència de veure els frescos d’en Viladomat de més a prop. I atenció al forjat del pany de la porta de tendència borbònica. Els de la competència vestien els panys estil austricista. “Pa’gustos, los colores”, que diuen… Ara es posen banderetes que sempre són més fàcils de posar i treure :)

CiènciaViscuda6

És molt bonica i agradable Mataró però no us perdeu l’exposició!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *