15 Abr

Cicle de Rimeics (I)

Abans d’estudiar crítica cinematogràfica vaig proposar un cicle de remakes a les Cotxeres de Sants. La veritat sigui dita em vaig empipar molt quan vaig veure que feien una versió “moderna” (és a dir, amb efectes especials “bombo y platillo”) d’una de les meves pelis favorites de ciència-ficció…per austera, per reflexiva.
 
Vaig, doncs, proposar un cicle de cinema sobre remakes de ciència-ficció que va ser emmarcat dins les activitats de la Marató de Cinema Fantàstic i de Terror de Sants on, des de llavors, quan puc, col·laboro com a jurat. Em van donar els quatre dissabtes del mes d’octubre i vaig projectar:

 

Blog_CicleCineCIFI
Dues del Wise, que es noti que m’encanta…Que per cert, la de la quarta setmana té la seva conya…Però comencem pel principi…A més de projectar les pelis, vaig preparar un escrit per a cadascuna, posant-la en context, elucubrant sobre el seu contingut i extrapolant-lo molt més enllà del cinema: a la psicologia humana, a la història de la humanitat, a la por. 
 
Gèneres com la ciència-ficció i la fantasia ens ajuden a captar la por col·lectiva. Si als anys trenta eren els monstres de les dictadures als cinquanta eren els marcians comunistes de la Guerra Freda. I als setanta, les armes biològiques. Avui: dades, robots, intel·ligència artificial, IoT (Internet of Things). M’encanta recuperar les novel·les clàssiques dels cinquanta…Tenen un to renovat en sèries com “Black Mirror”, quina meravella, per Déu…Ara bé, els apocalipsis cosmològics dels maies han passat ràpidament de moda…
 
Tornant al cicle, remarcar que cada pel·lícula anava associada a una elucubració: 
 
Per parlar de la dualitat, de la ciència i la naturalesa humana, primer volia projectar “La isla de las almas perdidas” (1932, Erle C. Kenton) però vaig tenir certs problemes tècnics amb la versió de la pel·lícula i, al final, vaig decidir posar “El hombre y el monstruo”, que com a traducció lliure no està malament…
 
El títol original el coneixem tots: “Dr. Jekyll and Mr. Hyde”, una novel·la de Stevenson adaptada al cine per Rouben Mamoulian al 1931. A la primera projecció erem poquets, potser unes deu persones…No m’esperava més, la veritat.  
 
La segona setmana va anar millor: “Ultimátum a la Tierra” (1951, Robert Wise). El títol original és “The Day the Earth Stood Still” i, al seu moment, va generar certa controvèrsia. En plena Guerra Freda, Wise es marca un doble discurs que la censura comunista no sabia com encaixar…Avui dia és una de les pel·lícules de culte més venerades. I res, que en van fer una faula pseudoecologista…Com era d’esperar, aquella setmana hi va venir més gent al cicle. Al finalitzar la projecció, com no, una noia li diu a una altra: “Però aquesta d’Ultimátum és la del Keanu Reeves, no?”. 
El meu propòsit Blog_DayEarthStoodStillamb aquesta pel·lícula, més enllà d’una mena de justícia personal a Wise i al seu Ultimátum, era parlar de la Guerra Freda i de com tots els marcians del planeta vermell (Mart) són en realitat els comunistes malèvols que volen acabar amb el meravellós somni americà…Un somni que tenia (i encara té) la seva pròpia fàbrica. 
 
Coses de drets, resulta que, com s’havia estrenat el “remake” del Keanu, s’havia de pagar una morterada pels drets de la pel·lícula…Les altres van ser poca cosa, però aquesta…Sort que això dels drets canviarà en quatre dies…(oi???) Propietat intel·lectual…quines paradoxes…si la meitat (essent optimista) de les nostres idees no són ni nostres…ens passem la vida nodrint-nos de pensaments aliens, d’idees alienes…La creació té un valor però no hauria de ser de propietat sinó de reconeixement. Però bé, això ja són figues d’un altre paner…
Blog_TimeMachine
La tercera setmana vaig posar “The Time Machine”, del Pal. Al seu dia va guanyarl’Òscar als millors efectes especials. I no m’estranya! A mi encara m’al·lucina ara. Crec recordar que va ser la setmana del cicle que va venir més gent. I es notava que tothom la disfrutava…quin gust de peli!
Com narra el pas del temps amb els vestits, com meravella la maquineta, com el veu el cartró dels monstres…deliciosa…Aquesta peli em va servir per introduir el pensament d’H.G. Wells, que molta noveleta i molta maquineta però aquest Senyor majúscul es va arribar a entrevistar amb els homes més poderosos del moment per fer-els-hi comprendre que “Civilization is in a race between education and catastrophe”. Ni cas, va venir la Segona Guerra Mundial i el bon home va morir l’any següent…
Blog_AndromedaStrainLa quarta i última setmana volia presentar el tema de les armes biològiques. Com canvien les pors humanes, eh? Sempre tenim motius per témer alguna cosa…Ai, la cultura de la por…Entrenadíssims que estem!! I vaig decidir posar una altra peli de Wise “La amenaza de Andrómeda”. El que no recordava quan vaig proposar la peli era que durava més de dues hores: dues i mitja crec recordar…El millor de tot és que ningú es va donar compte fins que va acabar la pel·lícula i van mirar l’hora…Va agradar molt i no m’estranya: és un molt bon tecno-thiller. I mira que gairebé no passa res…però mira, hi ha gent que sap mantenir la tensió i fer-te estar atent al que va passant. Hi ajuda el descobriment de com s’investiga un virus. Aquesta és la gràcia del subgènere: et diverteixes i aprens. 
 
Un dels pares del tecno-thiller, Michael Crichton, és autor de la novel·la que va adaptar Wise. I res, molt feliç d’haver pogut projectar aquestes pelis! Llàstima no tenir més temps!!
 

2 thoughts on “Cicle de Rimeics (I)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *