30 Abr

BCN2a2: Un projecte transmèdia de turisme cultural

Fa temps que penso que Barcelona té un problema…de mala gestió de recursos, bàsicament…La ciutat és una jungla d’asfalt -de dimensions reduïdes- que molts forcen a emmirallar amb Londres o Nova York…A més, és una ciutat laxa on sembla que cadascú fa una mica el que vol…on tot hi cap i s’hi val…Per això tota mafia hi té seu…per què com diu en Saviano, “la mafia mai no fa sang allà on té negocis”. Coses de ser terra de pas i ciutat de serveis…A quin preu, tot plegat?

 
LA CULTURA DE LA PRECARIETAT LABORAL 
 
A Barcelona es viu del sector dels serveis i jo, per exemple, no he treballat d’una altra cosa: entre llibres i turistes, deu anys suficients per adonar-me que ho podem fer molt millor…El problema turístic que té la ciutat és de façana: l’Ajuntament i Turisme tenen l’eslògan sempre a punt per omplir les arques però no miren realment pel benestar del ciutadà. I paradoxalment, a Barcelona, cada dia que passa hi ha més gent en la indigència mentre la ciutat recapta 20 milions d’euros diaris…Coses de la vida?
 
Les feines relacionades amb els serveis són normalment precàries i mal retribuïdes: si no ho fas tu, ho farà el del darrere…Contractes d’obra i servei que pengen d’un fil, polivalència al màxim i hores extres, manca d’eines de treball, mala gestió del coneixement, interrogatoris i coaccions, manca de col·laboració entre treballador i empresa…Això sí, no t’oblidis mai de somriure…I no et queixis mai…No facis soroll…Jo ho he viscut des de la primera línia de front, des de “la gallina dels ous d’or” de la ciutatUn clar exemple de mala gestió del coneixement…Responsabilitat Social Corpora…què?…Lamentable però encoratjador: hi ha molta feina per fer, doncs, i jo, afortunadament pel món, tinc moltes idees ben intencionades per a construir un turisme més sostenible que té en compte, abans que tot, el veritable valor cultural de les persones
BCN2a2: LET’S PLAY!: GAMIFICACIÓ I #COLLCONS
 
Quan els capataços de “la mina d’or” em van deixar sense pic i sense pala vaig fer una entrevista per a una empresa de guidatges gratuïts. No entenia el model de negoci: si és gratuït com visc jo d’això? Em van explicar que anava per propines: fas la visita i, depenent del què agrada als teus visitants, cobres una cosa o una altra. I d’aquests diners, l’empresa es queda un tant…La cosa no em va agradar quan em van dir que no hi havia contracte laboral. 
 
Per què no? La idea és bona però alegal. Paradoxalment, però, es mou diner real…i en efectiu…de tu a tu…I, de retruc, els guies oficials s’estiren les cabells i veuen en aquests guies una amenaça; com la que veu el lobby hoteler amb hits com Airbnb o el sector dels serveis de mobilitat amb BlaBlaCar. Per què pensar-ho com a amenaça i no com a oportunitat? I ens diem innovadors? Si hi ha demanda d’aquests tipus de servei per què el que no hi ha és legalitat? Si la gent s’encaparra a compartir coses: casa, cotxe, experiències…per què no fer-els-hi més fàcil enlloc de criminalitzar-los? Si ho faran igual!
 
I se’m va ocórrer, ni més ni menys, que el projecte BCN2a2: Let’s Play! (Barcelona, Tu a Tu) crear una plataforma gamificada de gestió de les activitats P2P de la ciutat per aglutinar el conjunt de l’economia col·laborativa. Think Big!, diuen…Per començar, resoldre el problema dels guies il·legals… 
 
Vaig pensar en crear una plataforma que permetés contactar locals i visitants a través d’etiquetes i perfils, que els permetés contactar per afinitat i compartir experiències, com allotjament, restauració o visita guiada. Cobrant o no, en funció de la persona. Mitjançant les opinions a les xarxes socials i a la plataforma, l’amfitrió en qüestió adquireix “solera” i, de retruc, potser ingressos. 

L’enginy permet vincular la reputació real i la virtual i, de pas, crear una experiència alternativa per als visitants, més personalitzada i memorable; a més de l’oportunitat de crear microjobs de Tu a Tu, d’aquí el nom del projecte. De cop, veig que existeix una gent que es fan dir “Héroes locales“…Jo vaig per aquí però amb tema afegit de la digitalització de contingut i oportunitat de monetització per a aquells que en vulguessin disposar, fent viable també així un nou model de negoci més sostenible.
A més, introduiria tècniques de gamificació no només per motivar i divertir sinó per a poder reconèixer l’esforç i la dedicació de les persones implicades en un projecte que vincula persones, art públic i turisme sostenible. Es podria col·laborar amb altres empreses del sector dels #collcons (consum col·laboratiu) i premiar amb entrades al cinema o altres consumibles culturals que són més necessitats que luxes. 
 
No sé on vaig llegir la frase de ¡Si no tienes trabajo, invéntatelo!“. M’encanta: fa molt per a mi, trobo…Per un cop tinc tots els requisits en alguna cosa… I això vull fer: inventar-me una feina…per a mi i per a la gent inquieta com jo, que segur que som molts però potser no ens organitzem prou. I aquí entra el TuristIQ! Una eina que permet un nou model de negoci: remunerable o no, una eina per a la creació de contingut digital
 
DEL “TURÍSTIC” A TURISTIQ
 
Vaig escriure un llibre d’art públic que em cremava a les mans: els editors no s’adapten al món digital i els altres ens sofrim les conseqüències. He descobert, però, que hi ha eines per passar els articles del blog a un ebook, que es el que tinc intenció de fer. D’altra banda, a mida que pugui,també m’agradaria crear contingut audiovisual a partir del llibre i del material gràfic del que es disposi relacionat amb l’art públic de la ciutat: arxius fotogràfics i documentals bàsicament. En voldria fer curtmetratges documentals monogràfics per monument. 
 
De moment, però, em conformo en convertir el llibre en rutes gamificades per a dispositius mòbils, que prou feina dóna. Cansada d’esperar que els editors tradicionals es decideixin a fer alguna cosa; cansada d’anar de taulell en taulell al SOC; cansada de perdre el temps a Barcelona Activa, al Cibernàrium i als serveis d’orientació laboral, vaig fer una crida per la Xarxa per saber si algú sabia d’alguna eina per a gamificar rutes… 
 
Poc després em contactava FantastIQ i em deixava la seva eina. Com se celebra a Barcelona el Gamification World Congress he pensat que no hi havia lloc millor per fer conèixer el meu projecte. I per això he fet un joc per als congressistes i per a tots aquells que vulgueu jugar-hi! He creat dues rutes gamificades per Barcelona: una sobre el conjunt escultòric de la plaça de Catalunya i l’altra que va des de les Drassanes fins a la Ciutadella. Els congressistes també aprofitaran per fer turisme, no? Doncs a gamificar als gamificadors!
 
 
DIGITALITZACIÓ DE CONTINGUT CULTURAL I GEOLOCALITZACIÓ
 
1. Empreses: he contactat algunes empreses de serveis culturals per començar a adaptar i digitalitzar continguts culturals geolocalitzables. Els editors tradicionals, però, no ho acaben de veure…
 
2. Bloggers i apassionats en general: també ho vull proposar a bloggers o apassionats en general que curen els seus continguts, que si bé el seu contingut està ja potser disponible en format blog, per què no en ruta gamificada? La marca ja està creada, només falta diversificar el contingut i repensar-lo, redimensionar-lo tenint en compte tots els mitjans digitals disponibles i totes les vessants que se’n podrien derivar. Si algun/a apassionat/da de la vida em vol contactar, endavant! 
 
3. Obra social: fa uns mesos vaig conèixer la iniciativa de Hidden City Tours, que forma a persones en risc d’exclusió social com a guies locals. Casava amb el meu projecte Tu a Tu. Els diners del guidatge, 14 euros per persona, es destinen a mantenir el mantenir el projecte social de Hidden City Tours. 
 
Donat que últimament veig que hi ha moltes ajudes guvernamentals per a la digitalització de continguts culturals i concursos de projectes socials als que jo sola no puc optar, he contactar a FantastIQ per saber què els sembla la idea i els sembla genial, així que ara em toca contactar també a Hidden City Tours per a fer-els-hi una proposta: trobar la manera de poder ajudar a les persones que fan els guidatges a fer el salt digital i a crear les seves pròpies rutes gamificades. Així, els guies es formen doblement: amb les dades històriques i les eines tecnològiques. 
Actualització (setembre 2015) Vaig contactar amb Hidden City Tours però mai em van respondre.
ESPERANT L’ALGORITME LABORAL…
Sempre he pensat que les persones més afortunades del món són aquelles que estimen el que fan i ocupen el seu temps amb allò que els apassiona. Jo des de que no tinc feina, mai havia estat tant ocupada. Si vull trobar una feina és justament per a poder tenir vacances ;)
 
Com per als mortals com jo és absolutament necessari treballar per pagar el sostre, penso que el món començaria a funcionar millor si tothom treballés en allò que el motiva…I ja no em sembla una utopia…Fa uns mesos em van explicar que a Murcia s’estava treballant en un algoritme per intercanviar objectes: l’enginy permetria que tothom aconsegueixi el que necessita…Quan el llancin, ja tenim la base algorítmica per a revolucionar la vida laboral de les persones.
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *