28 Abr

BCN2a2: D’aplicació social a projecte transmèdia

L’any passat em vaig presentar al concurs d’aplicacions de l’Open Cities. Aquest concurs, que és de tall internacional, se celebra cada any dins el context de l’Smart City Expo Word Congress, a la Fira de Barcelona. Sabia que no tenia cap possibilitat de ser sel·lecionada per dos motius:

1. No tenia realment aplicació, tot i que sí tenia informàtics interessats en construir-la. Era viable i no molt difícil: per començar, una relació de base dades i una capeta de gamificació. 

2. En segon lloc, jo proposava una aplicació de tall social: a través de la riquesa patrimonial i els serveis de la ciutat, establir vincles entre locals i visitants per fer un turisme més sostenible a Barcelona…que bona falta ens fa…i fem tard fa dies, com en moltes altres coses…

Tinc més d’un màster en eròtica del fracàs, m’espanto poc i relativitzo molt. Per això em vaig presentar tot i saber que no tenia cap possibilitat…però la qüestió és intentar-ho: jo necessito una oportunitat i el mínim que puc fer és intentar buscar-la

Blog_BCN2a2BCN2a2: Let’s Play! 

La categoria a la que em vaig presentar anava relacionada amb la sostenibilitat: buscaven solucions per connectar locals i turistes. I jo en tenia una: fent una aplicació integral per introduir l’economia col·laborativa a l’administració: picava massa alt…però bé s’ha de solucionar la polèmica dels apartaments turístics i guies il·legals, no? És una economia submergida de milions d’euros…Així que vaig enviar el formulari d’inscripció amb la meva proposta: BCN2a2: Let’s Play! I un vídeo que no vaig saber-ho fer millor… ;)

Per què no fer una Barcelona Tu a Tu? A molts no ens sedueix aquesta “marcaBCN”…és incoherent, és corrupte i només mira en benefici a les estructures privades de sempre…El treball que generen és precari, esclau, insostenible…He treballat en hotels, al Bus Turístic, m’han ofert fer de guia il·legal…Jo no vull una Barcelona així de precària i injusta
 
Però els #collcons, és a dir, l’economia col·laborativa, quan vaig presentar la inscripció, encara no estava “de moda” i, a mitjans del 2013, sonava “a xino”, com això de la “gamificació”. Un any després, afortunadament, tothom s’omple la boca amb conceptes de sostenibilitat perquè veiem com canvia el món, com la gent es reorganitza, com Internet possibilita altres models de negoci i gestió: casos d’èxit com Airbnb, BlaBlaCar, Task Rabbit, etc. ho confirmen.
Tot i que també s’ha de vetllar per les dimensions ètiques de cada sector…Amb la conya d’Airbnb els agents immobiliaris hi posen a llogar pisos. Sense anar més lluny, el que em lloga el pis a mi (PlasPla Serveis Immobiliaris), té tres pisos a Airbnb…I el PlasPla perd el cul als comentaris del web de tal forma que fa vergonya aliena…Atenció al “No me chilles que no te veo” de la conversa amb la noia francesa…Ara, jo porto denunciant-lo des de gairebé el dia que vaig entrar al pis i ni cas…I no és ètic…I és evitable…I estic exhausta…Crec que sóc víctima de mobbing i que seré una de les properes víctimes de la gentrificació de les 10 barcelones…
 
UN NOU PROJECTE
 
Vaig escriure un llibre d’art públic i el volia convertir en aplicació: tot era posar-s’hi…De cop, però, després de fer una crida a Linkedin, al grup de transmèdia i al de gamificació, em contacten d’una empresa que tenien el que jo necessitava…una aplicació per crear rutes culturals gamificades. També una editora s’oferia a negociar la publicació del llibre. A més, a un director de cine li va semblar que, entre el llibre i la meva experiència al bus turístic, es podria fer un llargmetratge de ficció…
 
I, així, com qui va a buscar bolets, van sorgint dimensions i noves opcions d’adaptació del contingut…Total, que entre les possibilitats del llibre i aquesta idea del turisme sostenible, vaig pensar en gestar un projecte transmèdia de turisme cultural
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *