28 Abr

Barcelona: Tenim un problema…

Barcelona és una ciutat rica i desigual, preciosament injusta, esquizofrènica. Ja al 2009, segons les Institucions, el turisme feia entrar 20 milions d’euros diaris a la ciutat comtal…però, cada dia més, la precarietat laboral i la privatització minen el sector dels serveis: contractes d’obra i servei, cultura de la por…ni rastre de bona gestió del coneixement, del patrimoni. Això sí, tot molt smart de cara a la galeria…

 
MARCA BARCELONA
 
Al març del 2013 em vaig reunir amb una directiva de Turisme de Barcelona que no tenia ni idea de què anava això del RSC (Responsabilitat Social Corporativa). Anem, bé, doncs…vaig pensar…La bona dona tampoc sabia que aquell any feia 125 anys de l’Exposició Universal de 1888 i, en consequència, Colom feia anys. I què va fer la ciutat pel seu aniversari? Posar-li una samarreta del Barça i tapar les escultures al peu de la columna amb enormes panells publicitaris, incomplint així l’article 19 (d/e) de l’ordenança municipal dels usos del paisatge urbà. La cosa va portar polèmica i, la resolució, és revisar l’ordenança…
La ciutat aposta pel turisme de luxe, fa un port a mida pels iots dels adinerats i descuida els habitants de la Barceloneta, els pescadors i les seves activitats; Ciutat Vella és un districte degradat per la mala gestió turística: va sofrir primer de mobbing immobiliari i, la cosa, encara porta cua…Allà on hi havia cases medievals s’hi posa hotels de luxe. Els habitants de Ciutat Vella canvien i els comerços també: es tanquen merceries, llibreries…i s’obren supermercats i tendes de souvenirs…més que un barri és un park tematic anomenat “Barri Gòtic”L’especulació immobiliària a Barcelona, però, té tants anys com el pla Cerdà, exactament 160. L’administració, doncs, es ven la ciutat al millor postor i els veïns reclamen els espais urbans i recuperen el teixit social de la ciutat.
 
I si el turisme legal deixa 20 milions, no sé quants en deu deixar l’il·legal…i l’alegal? Què passa amb totes aquestes “noves” maneres de fer que té la gent? Intercanvi de serveis, economia col·laborativa: cases, cotxes, tasques, temps…
 

Jo vaig fer una entrevista per fer de guia alegalment: l’empresa en qüestió està entre els primers llocs del rànquing de TripAdvisor…Més d’una que n’hi ha… I tenen bones opinions i la gent està encantada amb el servei…El guia, que ha de ser local, fa la visita gratuïtament però pot acceptar propines. A
questes empreses ja saben que la gent no marxarà sense donar res al guia i part de les propines són per a ells, que et passen els clients, diguem…Ets un freelance però sense contracte ni registre…un guia fantasma…
 
D’altra banda, la polèmica dels apartaments turístics o dels usos dels habitatges particulars per a disposició dels visitants, com fa el servei Airbnb…Els lloguers a Barcelona són cars i molta gent que fa això amb la intenció d’alleugerir el cost del lloguer i potser, de pas, conèixer gent i practicar idiomes…Pocs, crec jo, s’il·luminen pensant que es faran millonaris allotjant turistes a casa…
UNA ALTRA MARCA BARCELONA?
A partir del 2011 es va començar a prendre consciència de la situació a l’Estat espanyol: els mitjans tradicionals deien que hi havia una crisi financera…la veritat era que el diner públic desapareixia de les arques i anava a parar a altres llocs. Crisi, sí, però de valors…Jugades magistrals: privatitzacions, evasions de capital, retallades per totes bandes, estafes i empreses irregulars que es compten per desenes… Ja diuen bé això de que si Espanya era abans coneguda pels seus pernils, avui ho és pels seus xoriços…
 
Barcelona no és una excepció i potser n’és l’exemple…A més, ho tenen ben muntat: la casta sociovergent porta rifant-se la ciutat des d’allò que en diuen Transició i que no deixa de ser una il·lusió mental…Transició? De debò?…Aquí, una revisió d’un conte de sempre: Fèlix Millet i els 400 lladres…
Si bé els polítics i empresaris campen a la seva i saquejen tot el que enganxen, els veïns mantenen les seves associacions i en creen de noves per a generar un altre tipus d’economia…El teixit associatiu, a Catalunya, ha estat sempre molt punyent. I, a Barcelona, centenars d’associacions tenen cabuda als barris.
Blog_BCNnoEstaEnVenda
L’organisme que les representa és el Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), que ben aviat organitza unes jornades d’associacionisme. Altres organismes han sorgit en els últims temps. Per fi, alternatives. Aquest abril, d’altra banda, s’ha obert convocatòria per a l’atorgament de subvencions per a la rehabilitació i la dotació d’equipaments de base associativa i sense afany de lucre. La convocatòria és oberta fins a l’1 d’octubre de 2014. 

Potser sí que, per fi, el vent comença a bufar d’un altre cantó…Ajustem, doncs, les veles per a construir una ciutat realment més sostenible.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *