05 Gen

Annex 4: La Teogonia_Exercicis. Curs de Mitologia i Cultura Occidental

En el mòdul 3 dedicat a La Teogonia, hi trobem 3 exercicis. El primer consisteix en fer un comentari sobre diferents textos relatius a La Teogonia; el segon, es tracta d’un semanari sobre els déus olímpics i el tercer, com sempre, és un test interactiu.

Blog_Teogonia

 

1. Textos sobre els déus olímpics, sobre els déus infernals i sobre els que foren enviats a l’Hades. 

 

  • El primer text és de Varró i parla dels déus romans antics, els que ell recomana: “Jano, Júpiter, Saturno, Genio, Mercurio, Apolo, Marte, Vulcano, Neptuno, Sol, Orco, Líber padre, Telus, Ceres, Juno, Luna, Diana, Minerva, Venus, Vesta”. Uns 20, 12 homes i 8 dones. Ens ha arribat aquest autor gràcies a Sant Agustí a La Ciudad de Dios. Llibre VII, capítol II. El text llatí original dels Benedictins de Sant Mauro ha estat revisat i actualitzat per Miguel Fuentes Lanero per la Biblioteca de Autores Cristianos, Madrid, 1977. 
  • El segon text és de Tit Livi i el panteó hel·lenitzat que trobem a la seva Història de Roma des de la seva fundació (Ad urbe condita), XXII, 10, 9-10, Trad. J.A. Villar Vidal. Ens parla de 6 parelles de déus: Júpiter i Juno; Neptú i Minerva; Mart i Venus; Apol·lo i Diana; Vulcà i Vesta i Mercuri i Ceres. 
  • El tercer text és relatiu al comportament de Zeus, concretament a l’assamblea i amb la seva dona Hera. Al text refereix a un passatge de La Ilíada d’Homer, exactament al cant VIII, 1-40. La traducció és d’E. Crespo Güemes. Trobem a Zeus presidint l’assamblea divina. Ha convocat als demés déus per proclamar que, aquells que ajudin als troians o als dánaos, tornaran a l’Olimp “en lamentable estado golpeado por el rayo, o lo cogeré y lo arrojaré al tenebroso Tártaro bien lejos, donde más profundo es el abismo bajo tierra“. Després del discurs de Zeus, intervé Atenea dient que val, que acceptaran la seva decisió però que faci alguna cosa per evitar que “todos perezcan para satisfacer tu odio”. 
  • Seguidament, hi ha un altre passatge de La Ilíada que es presenta al capítol XIV, versos 313-328, també traduïts per Crespo Güemes. El títol és: Zeus, henchido de deseo, convence a Hera para que posponga una visita a sus padres. Zeus vol tenir relacions sexuals amb Hera i aquesta vol anar a veure la família.  Per convèncer-la, li insta: “¡Hera! Ya tendrás tiempo de partir para allá más tarde. Ea, nosotros dos acostémonos y deleitémonos en el amor. Nunca hasta ahora tan intenso deseo de diosa o de mujer me ha inundado el ánimo en el pecho hasta subyugarme; ni cuando me enamoré de la esposa de Ixión, que dio a luz a Pirítoo, consejero comparable a los dioses; ni cuando de Dánae Acrisiona, la de bellos tobillos, que dio a luz a Perseo, descollante entre todos los hombres; ni cuando de la hija de Fénice, cuya gloria llega lejos que dio a luz a Minos y a Rodamantis, comparable a los dioses; ni tampoco cuando de Sémele, ni de Alcemena en Tebas, que engendró a Hércules, de esforzadas entrañas; y Sémele dio a luz a Dioniso, gozo para los mortales; ni cuando de la soberana Deméter, de hermosos bucles; ni cuando de la eximia Leto, ni cuando de ti misma; tan enamorado estoy ahora de ti y tan dulce deseo me domina.”
  • Un altre text es titula “Pragmatisme romà” i pertany a Dionís d’Halicarnàs i la seva Historia Antigua de Roma, II, 19, 1-3. Traducció de A. Alonso y C. Seco. Diu que els déus romans no tenen mites i que no se celebren festes per commemorar festes o laments com ho fan els grecs. 
  • La imatge dels déus depèn de la seva representació i, a Ciceró (Sobre la naturaleza de los dioses, I, 81. Recollit a Iriarte, A. y Bartolomé, J. : Los Dioses Olímpicos. Ed. del Orto, Madrid, 1999) trobem que diu: “En cuanto a nosotros, probablemente, la situación sea como tú dices. En efecto, desde niños conocemos a Júpiter, a Juno, a Minerva, a Neptuno, a Vulcano, a Apolo y a los demás dioses con el aspecto que los pintotes y escultores han querido darles, y no solo el aspecto, sino también los adornos, la edad y la vestimenta.” 
  • Poders de Deméter. Himne Homèric a Demèter, 269-281. Recollit a Iriarte A. y Bartolomé, J. : Los Dioses Olímpicos. Ed. del Orto, Madrid, 1999. Apareix la deessa i diu que vol que li erigeixin un gran temple i ella fundarà els rituals perquè els humans els celebrin en el seu honor. Després del discurs, la deessa canvia de mida i aspecet i es torna jove. Desapareix en una lluminositat de llampec i deixa impregnat l’aire per un aroma de bellesa que tothom podia respirar. 
  • Els poders de Venus. Refereix a un text de Lucreci a Sobre la naturaleza, I, 1-40. Traducció de E. Valentí. “Madre de los Enéadas, deleite de los hombres y de los dioses, alma Venus, que, bajo los signos que en el cielo se deslían, hinches de vida el mar portador de naves y las fructíferas tierras; pues gracias a ti toda especie viviente es concebida y surge a contemplar la luz: ante ti, diosa, y a tu advenimiento huyen de los vientos, huyen las nubes del cielo, la industriosa tierra te extiende una muelle alfombra de flores, las llanuras te sonríen y un plácido resplandor se difunde por el cielo […] tú sola gobiernas la Naturaleza y sin ti nada emerge a las divinas riberas de la luz, y no hay sin ti en el mundo ni amor ni alegría… pues sólo tú puedes regalar a los mortales con una paz tranquila, porque los feroces trabajos de la guerra los rige Marte, señor de las armas […] inclínate hacia él… pidiéndole plácida paz para los romanos.”
  • Contrast entre Mart i Vesta. En el primer text, d’Ovidi a Fastos, III, 677-692 recollit a Los Dioses Olímpicos, trobem que Mart (Gradivo) parla amb una sirventa de Minerva, Ana i li demana jaure amb Minerva. Engaña al déu i li diu que Minerva ha acceptat la seva proposició però, un cop a la cita, veu que no és Minerva sinó Ana que s’amaga sota el vel. 
  • En aquest altre text, però veiem la importància de la castedat de les sacerdotisses vestals. El text també és de Fastos (VI, 283-94 i 459-460). “La que es impura, pues se la mete en la tierra que ha violado, y es que la Tierra y Vesta son la misma divinidad. 
  • Descendència de la Nit. De la traducció d’Hesíode per A. Pérez Jiménez y A. Martínez. Hesíodo. Obras y fragmentos. Gredos, Madrid, 1978. Diu que la Nit engendra a Moros, Ker i Tànato, a Hipnos, a la Burla, al Lament i a les Hespèrides, a les Moires i les Keres, a Nèmesis, a l’Engany, la Tendresa, la Vellesa i a Eris (l’odi) que, al seu temps, engendra la Fatiga, l’Oblit, la Gana i els Dolors, els Combats, Guerres, Matances, Massacres, Odis, Mentides, Discursos, Ambigüitats, Desordre i la Destrucció, companys inseparables, i el Jurament, el que causa més dolors. 

2. Seminari sobre Déus Olímpics

2.1 Composició del panteó

En aquest seminari s’analitza el panteó grecoromà i s’explica per què va ser configurat així. El panteó és composat per 12 deïtats. Presideix Zeus/Júpiter. La seva esposa -i germana- és Hera/Juno. El panteó simbolitza l’harmonia i el bon funcionament del món després que Zeus hagi derrocat la tirania de Cronos. Els déus es reuneixen en assamblea i aquí s’entén la transferència a l’àmbit diví del sistema polític grec. L’harmonia que s’aprecia en el nombre i distribució és 3 multiplicat per 2 (6 déus de cada gènere. Entre les dones: tres fecundes i tres verges) i per 4, 12 en total. L’Hades, déu dels inferns, que va rebre un terç del globus terraqüi, no apareix a la distribució inicial: 

Hera (Fec)
Hestia (Vírg)
Afrodita (Fec)
Atenea (Vírg)
Deméter (Fec)
Ártemis (Vírg)
 2.2 Simbologia
Dioses romanos
Fuerzas e identidades representadas
Atributos
Júpiter
Cielo y fuerza suprema
Águila, cetro, rayo
Juno
Cielo y Matrimonio
Pavo real, granada
Minerva
Inteligencia
Lechuza, égida, olivo
Apolo
Sol y artes
Arco, lira
Diana
Luna, caza y castidad
Luna creciente, arco
Mercurio
Comercio, elocuencia
Alas, caduceo
Vulcano
Fuego
Yunque, martillo
Vesta
Hogar
Llama
Marte
Guerra
Casco, armas
Venus
Amor y belleza
Paloma
Ceres
Tierra y fecundidad
Agua, gavilla
Neptuno
Mar
Tridente, caballo
 
2.3 Adaptació a Roma
S’identifiquen els déus grecs amb divinitats romanes, però Apol·lo no tenia equivalent i s’incorpora directament (nom inclòs). Atenea s’associa a una divinitat Etrusca, Minerva, prova de la influència dels etruscs als començaments de Roma. 
2.4. Comparació amb la tradició Bíblica
Déu s’associa al cel
El dimoni (mal vençut per Sant Miquel) s’associa a l’infern. 
Bibliografia
Apolodoro. Biblioteca. Gredos, Madrid, 1985.
Cicerón. De natura deourm.
Grimal, P., Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona-Buenos Aires-México, 1984.
Hesíodo, La Teogonía. Gredos, Madrid.
Iriarte, A. y Bartolomé, J. Los dioses olímpicos. Edciones del Orto. Madrid, 1999.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *