11 Jun

8. 2. Primeres escultures_Plaça de Catalunya: història d’una agonia

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.

Aquest capítol és un monogràfic sobre la concepció, la construcció i la decoració de la plaça de Catalunya: una agonia que va durar 85 anys.

(En español, aquí).

Al 1926 es posava la primera peça de la plaça, la font que dóna a Fontanella i representa el Naixement de Venus en una estructura arquitectònica de caire monumental com el gust de les dictadures de l’època requeria. El mur en pedra rere la Venus destaca per la rememoració de les fortificacions militars il·lustrades i les garlandes amb fruites i flors simbolitzen, amb l’aigua, la regeneració de la naturalesa.

Putti-face-

El brollar de la font, que genera escuma, recorda al mite del Naixement de Venus. En la mitologia grega, curiosament un passatge ben escabrós protagonitza el naixement de la deessa de la bellesa i l’amor. Urà, el cel, no parava de concebre la Terra, Gea. Un dels seus fills, Cronos –o Saturn, el Temps-, per tal de venjar la seva mare, va tallar els genitals del seu pare amb una falç i els llançà al mar. De l’escuma dels testicles nasqué Afrodita, la Venus romana.

Poc després, sota la dictadura de Primo de Rivera, Puig i Cadafalch és apartat del projecte i es nombra a Francesc de Paula Nebot, llavors tinent alcalde, com a director del projecte de la urbanització de la plaça de Catalunya. Nebot va seguir el traçat de Puig i Cadafalch exceptuant una columna i un llac amb brolladors que havia d’estar al bell mig. El nou director va voler resoldre l’austeritat de la plaça amb l’embelliment escultòric i es va convocar un concurs limitat on es van presentar 90 obres, 28 de les quals segueixen a la plaça de Catalunya.

Alguns ultraconservadors pretenien crear una comissió per determinar la moralitat de les escultures que s’havien d’exposar a la plaça però la petició fou desestimada. Tot i així, l’Ajuntament va voler provar d’exposar una primera obra a la plaça per veure com reaccionava els barcelonins i va plantar a la plaça la segona versió en pedra de Tarragona, de Jaume Otero. L’original (a l’esquerra) presenta un amoret damunt un dofí als peus de l’al·legoria.

Plaça Cat Collage Tarragona

Com a l’amoret se li veia la titoleta, es va decidir treure l’amoret i deixar només el dofí. L’al·legoria també fou revestida: inicialment es presentava tota nua però, a la segona versió (a la dreta), a Tarragona se li van tapar les parts pudentes amb un plec de draperia, com havien fet amb el Geni Català. Les dues imatges són del llibre “Biografia de la plaça de Catalunya“, de Lluís Permanyer.

Tot i mutil·lada, la Tarragona d’Otero va causar tal enrenou que va haver de ser enretirada d’amagat i exiliada, per impúdica, als límits de la ciutat, on encara reposa. A la imatge, l’actual tercera versió de Tarragona, igual o més impúdica que les altres, però en bronze.

74.Tarragona.Jaume-Otero

També la Deessa de Clarà, Medalla d’Honor a la VI Exposició Internacional d’Art de 1911, fou objecte de la crítica puritana. Inicialment fou titulada Enigma. I, com que la bellesa i la maldat són sempre als ulls d’aquell qui mira, també fou titllada d’impúdica i retirada de la via pública.

Segons Lluís Permanyer a la seva Biografia de la Plaça de Catalunya, Carles Soldevila deia dels “carques”: “No entenc ben bé aquests senyors, però els planyo. Ah, com els planyo! Unes sensibilitats tan finament morboses! En tenen prou que el guix adopti una certa turgència per esdevenir malalts i en perill de pecat.” Aprofitant el tragí i l’enrenou de la decoració i la lluminària de la plaça de Catalunya en motiu de l’Exposició Internacional del 29, la Deessa es va tornar al seu emplaçament d’amagatotis, a trenc d’alba, unes hores abans de l’obertura del certamen. I finalment, allí quedà.

Plaça Cat Deessa2El règim franquista també la va trobar impúdica i la va fer tapar. Temps després es va tornar a descobrir. Abandonada a la polseguera, diuen que en Clarà, emprenyat, un dia es va posar a netejar-la. Un guàrdia que passava per allí el va confondre amb un operari i, veient com netejava la Deessa, li digué que ja era hora que algú es decidís a netejar-la, tan bonica com era. L’original està al vestíbul de l’Ajuntament des del 1982 i a la plaça trobem una còpia de Ricard Sala. La Deessa, però, no va entrar a concurs: va ser un encàrrec.

Des dels temps de l’Exposició Internacional daten, doncs, 28 de les 29 escultures que decoren la plaça. Sis són conjunts en bronze amb pedestal de pedra: quatre van dedicats a les quatre províncies catalanes i els altres dos simbolitzen la Saviesa i el Treball. Es presenten també dotze relleus en bronze disseminats per les fornícules de la plaça. Entre els relleus, trobem els escuts de les capitals catalanes, realitzats per Antoni Agramunt Marsal.

Decorant la font, trobem vuit escultures en pedra i, amb la Deessa i els amorets de la font que dóna a Fontanella, completen les 28 obres que féu fer l’Ajuntament per embellir la plaça dins el marc de l’Exposició Internacional de 1929.

Segueix a “Conjunt escultòric I” o consulta l’Índex.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *