11 Gen

7. L’Exposició Internacional de 1929

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.

En aquest capítol farem un passeig per Montjuïc i la Barcelona de l’Exposició del 1929:

Llegint l’espai en el temps

Una muntanya de cartró pedra

La font dels tres mars

Montjuïc ÉsCultura: l’eix de l’exposició

L’Exposició Universal del 1888 deixà tal record d’èxit i projecció internacional que no es trigà massa a pensar-ne una altra. Fou Puig i Cadafalch qui, al 1905, es pronuncià a favor d’una nova monumental exposició a la ciutat.

Expo29 cartellPerò, a principis de segle, Barcelona viu tal context de desigualtat social que acaba eclosionant en els aconteixements de la Setmana Tràgica de 1909. El detonant, com sempre, el reclutament. Per lliurar-se’n es podia pagar una quantitat astronòmica que les famílies proletàries no es podien permetre i, com a protesta, es convoca una vaga general que paralitza la ciutat.

Els burgesos temien pels seus negocis i privilegis i el govern central veia, en l’espontània revolta obrera i anticlerical, un brot separatista organitzat. Es declara l’estat de guerra i la llei marcial. La setmana de revolta es va saldar amb més d’un centenar de morts i mig miler de ferits.

Una repressió ferotge no es va fer esperar i es va detenir a gairebé 2000 persones, cinc de les quals van ser executades. Entre els suposats instigadors de la revolta, afusellaren a Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog, intel·lectual i creador de l’Escola Moderna. Conclusió? “¡Muera la inteligencia, viva la muerte!”.

Al 1913 es decideix emprendre l’aventura urbanística d’una mostra que s’havia d’inaugurar el 1917 sota el nom de “Exposició d’Indústries Elèctriques” i que pretenia, un cop més, la projecció de la modernitat i la catalanitat. Entre altres llocs, es va proposar ubicar-la pels volts de la plaça de les Glòries Catalanes però, finalment, es va triar la muntanya de Montjuïc per la celebració del certamen.

El context internacional de principis del segle XX, però, s’emmarca dins la Primera Guerra Mundial i la Revolució proletaria russa de 1917, les idees marxistes de la qual, esquitxaran la resta del proletariat europeu.

Després de vagues i revoltes, al 1919 es va aconseguir la jornada laboral de 8 hores i una revisió de salaris i condicions de treball. Les vagues del moviment obrer català posen en perill els interessos de la classe industrial i s’emprenen mesures de repressió mentre, els comunistes, inspirats en la revolució soviètica, somien amb una Catalunya progressista i independent.

Expo29 montjuïc columnes 1928.retall

La Primera Guerra Mundial fa que l’Exposició s’ajorni i es decideix la seva inauguració pel 1923, però, aquell any, Primo de Rivera dóna un cop d’estat i prohibeix els partits, els sindicats, la llengua i la bandera.

Amb tot, Primo, en una girada de truita nacionalista, va veure en la idea de l’Exposició una manera de projectar l’espanyolitat a nivell internacional i, potser de retruc, una sortida a la crisi econòmica que el govern espanyol arrossegava des de la pèrdua de les colònies d’ultramar.

Sota la dictadura de Primo de Rivera el projecte inicial es portà a revisió i s’esborrà tot signe de catalanisme. El paradigma n’és l’enderroc de Les quatre barres, de Puig i Cadafalch. També sota la dictadura el projecte va ser renombrat com a Exposición Internacional de Barcelona.

Segueix a “Llegint l’espai en el temps” o consulta l’Índex.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *