11 Mar

7. 2. Una muntanya de cartró pedra_L’Exposició Internacional de 1929

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.

En aquest capítol farem un passeig per Montjuïc i la Barcelona de l’Exposició del 1929:

Llegint l’espai en el temps

Una muntanya de cartró pedra

La font des tres mars

Montjuïc ÉsCultura: l’eix de l’exposició

Sota Primo de Rivera, l’Exposició Internacional de 1929 es va reorientar en tres blocs: la industria, els esports i l’art a Espanya. Montjuïc serà reorganitzada, edificada i enjardinada per a l’ocasió amb fonts, escultures, palaus i pavellons.

Els palaus eren els edificis més grans i acollien aspectes monogràfics del certamen: el vestit, la llum, els teixits, la química, l’art modern. D’una arquitectura més acadèmica, es disposaven en el traçat principal de l’Exposició mentre que els pavellons eren construccions més petites i heterogènies que representaven una empresa o país.

El resultat arquitectònic de l’Exposició fou la combinació dels projectes de Cadafalch, Montaner i Sagnier i, l’enjardinament de la muntanya per Rubió i Tudurí i Forestier. Les obres van començar al 1917 però foren aturades sota la dictadura de Primo de Rivera fins 1927.

Expo29 montjuïc mula

Els treballs es reprenen amb aires monumentals però amb poca solidesa arquitectònica. Molts palaus i pavellons tenien que ser enderrocats després de l’Exposició i d’aquí que fossin construïts amb materials poc nobles com la pedra artificial, el formigó o el ferro.

El Palau Nacional, però, tot i el seu volum i tenir que sobreviure al certamen, va ser edificat en pedra artificial i sense fonaments. Encara avui dia s’esfondra i s’hi han de fer treballs d’enginyeria.

L’Exposició va costar al seu dia uns 150 milions de les antigues pessetes i va crear un deute que va durar 50 anys. Paral·lelament, el 1929 ja s’havien enllestit els primers trams de metro, que ja arribava a la plaça d’Espanya. També es va acabar el funicular de Montjuïc i, poc abans, al 1924, la ràdio va arribar a Barcelona.

PALAUS I PAVELLONS

L’entrada a l’Exposició es feia per les torres venecianes que encara avui es conserven, obra de Ramón Raventós. Els edificis que avui formen part de la Fira de Barcelona foren, durant l’Exposició, palaus dedicats a la indústria.

El palau a la dreta de les torres fou el del vestit, tot i que, en el projecte original havia de ser dedicat a la pedagogia, a la higiene i a les institucions socials. El primer que trobem a l’esquerra de les torres venecianes és el que va ser el Palau de la Comunicació i els Transports, rematat amb una entrada en forma d’arc de triomf que dóna a Maria Cristina.

Al mateix costat de l’avinguda, al que avui és un modern Palau de Congressos, hi havia el Palau de l’Art Tèxtil. Davant i fent gairebé cantonada amb el començament de l’actual Avinguda de Ferrer i Guàrdia, trobem encara l’antic Palau de la Metal·lúrgia, l’Electricitat i la Força Motriu, rematat amb una cúpula polièdrica.

Expo29 montjuïc exposició llums.retall

I per a l’Exposició Internacional de 1929, es va decorar l’avinguda principal, avui Maria Cristina, amb 116 obeliscs lluminosos.

Més enllà de la Font Màgica de Carles Buïgas, i sota els peus del Palau Nacional, trobem els palaus simètrics que, sota la dictadura i per a l’Exposició, s’anomenaren d’Alfons XIII i Victòria Eugènia en honor als monarques. El primer fou dedicat a la construcció i el segon a allotjar països que no tenien pavelló propi, com Finlàndia o Suïssa. Però, al projecte inicial, el del rei tenia que ser dedicat a l’arquitectura i el de la reina, a l’art modern.

Altres palaus i pavellons foren reorganitzats després del certamen, entre altres: el Palau Nacional és seu del MNAC, el de les arts gràfiques, del MAC; el Palau d’Agricultura es convertí en el Mercat de les Flors; el Palau de la Caixa de Pensions és seu de l’Institut Cartogràfic de Catalunya; el pavelló de Barcelona, de Josep Goday i la Casa de la Premsa, de caire modernista-historicista, són avui seu de la Guàrdia Urbana.

Segueix a “La font dels tres mars” o consulta l’Índex.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *