11 Set

6. 3. Diana i Pitarra_El primer terç del segle XX

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.

Del primer terç del segle XX veurem:

El Doctor Robert

Tongades de fonts

Diana i Pitarra

Manelic

Verdaguer

Dant i Pearson

DIANA

BCN dianaCom a curiositat, la plaça mutilada de la font de Diana, a la confluència de la Gran Via amb el carrer Roger de Llúria. Va ser esculpida nua per Venanci Vallmitjana al 1919 i, a diferència de les seves contemporànies, la font de Diana recupera aquell tradicional gust mitològic vuitcentista.

Tot i que se li va fer “vestir” la seva Diana, deessa de la caça i dels boscos, divinitat casta per excel·lència, Vallmitjana feriria igualment les sensibilitats d’alguns barcelonins: potser els mateixos que van mutilar els genitals del Geni català.

Després de la Guerra, la font va ser retallada per afavorir el trànsit. A la imatge, trobem la Diana coberta de blanc en motiu del Dia Mundial de la Pau de 1982 (del llibre Monuments de Barcelona).

PITARRA

A més de fonts decoratives, a principis de segle, també s’erigiran monuments Pitarracommemoratius que disseminaran per la ciutat una bellesa carregada de simbolisme.

Un dels monuments més criticats a l’època fou el de Frederic Soler, àlies “Serafí Pitarra”, iniciador del teatre català modern. Es va començar al 1896, un any després de la seva mort i, va ser inaugurat el 1906 a la plaça del Teatre, on havia estat la font de “la Barcelona Industriosa”, enderrocada el 1877.

El monument és d’Agustí Querol, escultor i polític que gaudia de la protecció de Cánovas del Castillo, president del govern en la “Restauració borbònica”.

El pedestal, que es una trona abarrocada de Pere Falqués i la posició distesa del Pitarra sedent, que eludia tota solemnitat, van suscitar molts comentaris. Tot i les seves crítiques artístiques, va esdevenir un monument molt popular. Al 1935 es pretenia el seu trasllat a Montjuïc, que no es va fer efectiu.

Pitarra Esquella Collage

Aquí una conya de l’Esquella de la Torratxa respecte al monument. D’ell en va dir Josep Pla:

A Barcelona hi ha monuments deplorables, com el de Pitarra, a la Rambla, davant de l’entrada del carrer d’Escudellers (…)”

“Vist de perfil, Pitarra sembla assegut en un side-car grandiós, amb un capriciós respatller en forma d’onada a punt de cargolar-se –un side-car de rua de carnaval que després de donar moltes voltes pel Pla de les Comèdies s’ha aturat definitivament. No sé pas qui fou l’autor de la figura. El respatller, el construí també l’arquitecte Falqués, i ha resultat d’una magnífica solidesa. El monument és horríson, i, si no fos perquè Pitarra no hi té cap culpa i s’hi troba lligat sense voler, fins a l’extrem que fa l’efecte que li tremola la perilla de tanta nerviositat que té, el millor seria dinamitar-lo purament i simplement.”

Segueix a “Manelic” o consulta l’Índex.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *