11 Mar

4.2.8. Güell. L’Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l’Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l’espai públic i del seu art urbà

Els subcapítols es divideixen de la següent manera:
4.1. El parc de la Ciutadella  
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan   
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
       4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: “el negro domingo”
       4.2.7. Colom
       4.2.8. Güell


En ocasió del certamen de l’Exposició de 1888 es va aprofitar per acabar alguns monuments iniciats abans, com el d’en López i en Güell, que presidia la cruïlla de la Gran Via amb la Rambla de Catalunya, on avui hi ha la font dels amorets de Frederic Marès.
 
El d’en Güell era un monument ampul·lós, gairebé apoteòsic. A la imatge, el monument original de Joan Güell, posteriorment enderrocat. En Joan Güell i Ferrer, pare de l’amic i mecenes de Gaudí Eusebi Güell, va ser un empresari català que fou alhora director de La Caixa d’Estalvis de Barcelona, regidor de l’Ajuntament i diputat de les Corts espanyoles.
Estudiant les novetats tèxtils per Estats Units, va crear la fàbrica del Vapor Vell, al barri de Sants, que avui dia és una biblioteca. I el carrer on es troba el Vapor Vell, no per casualitat, es diu Joan Güell.
 

El monument a Güell que trobem avui, redissenyat per Marès, ni és tant opulent ni presideix la cruïlla. Més a l’estil del monument a Antonio López, amb estàtua i pedestal quadrangular esculpit, s’està discretament davant la font dels amorets de la cruïlla.

L’itinerari de l’Exposició, girava a la Gran Via direcció Besòs i seguia fins al que avui és la plaça de Tetuan. Per l’Exposició es va posar un altre arc enjardinat dedicat a Isabel II que encarava l’itinerari a l’antic passeig de l’Esplanada arribant a l’arc de Vilaseca, al Saló de Sant Joan i, de nou, travessant les portes del Comerç i la Indústria, a La Cascada. 

Si has arribat fins aquí és que has llegit l’últim subcapítol de “Un primigeni itinerari turístic”, una ruta que va configurar l’Ajuntament de Barcelona per a l’Exposició Universal de 1888. Si vols continuar linialment, segueix llegint al capítol cinquè, dedicat a “El Jardí de les Hespèrides” de Barcelona, projectat per Gaudí als Pavellons Güell de Pedralbes. Si vols tornar a l’Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit, podràs fer una ullada a tot el contingut. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *