11 Mar

4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus. L’Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l’Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l’espai públic i del seu art urbà.

 

Els subcapítols es divideixen de la següent manera:

4.1. El parc de la Ciutadella  
4.2. Un primigeni itinerari turístic
4.2.1. L’Arc de Triomf
4.2.2. El Saló de Sant Joan   
4.2.3. Les Estàtues del Progrés: Hermes i el comerç
   4.2.4. La Cascada i el naixement de Venus
4.2.5. De Prim a López
4.2.6. López: “el negro domingo”
4.2.7. Colom
4.2.8. Güell

Per decorar el parc, que amb penes i treballs s’estava construint a la Ciutadella, Josep Fontserè va projectar la font monumental de La Cascada, on hi col·laborà un jove Gaudí i que ha estat recentment restaurada.

La font del Château d’Eau del parc de Longchamps
La font fou començada el 1874 i inaugurada el 1881. Fontserè s’inspirà en la font del Château d’Eau del parc de Longchamps de Marsella. 
 
Coronant la font de La Cascada trobem La quàdriga de l’Aurora, obra de l’escultor Rossend Nobas, realitzada en ferro colat i banyada en pa d’or. 
 
L’Aurora llatina corresponia a l’Eos grega i simbolitza la sortida del sol. Al mite grecollatí Eos o Aurora era l’encarregada d’obrir les portes del cel d’orient per tal que el seu germà Helios, el sol, sortís amb el seu carro vers l’occident, en direcció on vivia Tetis, al Jardí de les Hespèrides.
L’Arc del Carrousel de París
Quint d’Esmirna, poeta èpic grec, presenta a Eos mateixa conduint el carro que era tibat per dos cavalls entre dues figures que eren Les Hores i recorrent l’arc del cel envoltada d’espurnes de foc. L’Aurora projectada per Fontserè s’inspira en la quadriga de l’època napoleònica que trobem davant del museu del Louvre de Paris sobre l’Arc del Carrousel.
Aquesta quadriga, però, va ser inspirada d’una altra més antiga que es conserva a Venècia, Els cavalls de Sant Marc. L’element central de la font de La Cascada simbolitza el naixement de Venus i és obra de Venanci Vallmitjana. Un apunt iconogràfic al respecte és el mite del naixement de Venus, la deessa de l’amor romana que correspon a l’Afrodita grega i, tibant del fil de la mitologia comparada, és una assimilació de la babilònica d’Isthar que simbolitzava la natura, la vida, la mort i l’amor.

El naixement de Venus ha estat representat en nombroses ocasions, tot i que una de les més conegudes és la pintura renaixentista de Sandro Botticelli. Les representacions artístiques del mite sempre tenen una connotació amable amb un puntet d’erotisme però, sovint, s’oblida la part més obscura i sanguinolenta del mite del naixement de Venus:

 
Urà, el cel, era un gran copulador i no parava de concebre amb Gea, la Terra: nit i dia “hi estava a sobre”. El seu fill Cronos, -el Saturn grec, el que serà pare de Zeus-, el castra i llança al mar els seus genitals, d’entre l’escuma dels quals, apareix la bella Afrodita –la Venus grega-, sobre una petxina. Desembarca a l’illa de Xipre gràcies als zèfirs, els vents que la porten fins la costes de l’illa, on és rebuda per les estacions.
A la Cascada de Fontserè trobem una altra figura mitològica, la Dànae de Joan Flotats. Dànae significa en grec “seca” i fou una mortal a qui el seu pare, Acrisi, va tancar en una càmera subterrània de bronze vigilada per soldats. El progenitor volia evitar que la seva filla fos concebuda, ja que li havien vaticinat que el seu nét el destronaria. 
 
Una història similar a moltes, com la trista història d’en Segismundo a La vida es sueño d’en Calderón de la Barca. Però Acrisi no va tenir sort. Zeus, com per variar, es va encapritxar amb la mortal Dànae i la va concebre en forma de pluja daurada. 
 
De la seva unió va néixer Perseu, un altre heroi grec per excel·lència. Acrisi, tement el vaticini, va tancar la seva filla i el seu nét en un cofre que va fer llençar al mar. Finalment, però, són rescatats per un pescador.
Manuel Fuxà executarà dos personatges mitològics més: Leda i Neptú. Leda també fou una víctima més de les fogositats de Zeus que, en aquesta ocasió, es transfigurà en cigne. Aquella mateixa nit Leda s’allità amb el seu marit i d’aquestes dues unions, Leda pongué dos ous: d’un nasqueren Càstor i Pòl·lux, associats a la constel·lació de gèminis, i de l’altre, Helena -la famosa Helena de Troia- i Clitemnestra. 
 
Neptú és el déu del mar que els grecs anomenen Poseidó i sempre és representat amb el seu trident. Els genis que envolten a Venus i l’Anfítrite, deessa associada a les aigües tranquil·les, són de Josep Gamot; i els quatre grius brolladors, són obra de Rafael Atché.
A l’itinerari turístic que proposava l’Ajuntament amb motiu de l’Exposició Universal de 1888 es començava, doncs, per la font de La Cascada i se seguia a través del parc, direcció mar, fins arribar a l’estàtua de Joan Prim.
Si has arribat fins aquí és que has llegit el quart subcapítol de “Un primigeni itinerari turístic”, una ruta que va configurar l’Ajuntament de Barcelona per a l’Exposició Universal de 1888. Si vols continuar amb el recorregut turístic que proposava la Barcelona del segle XIX, continua al subcapítol “De Prim a López“. Si vols tornar a l’Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit, podràs fer una ullada a tot el contingut.
Tafaneja tant com vulguis!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *