11 Mar

4.2.1. L’Arc de Triomf. L’Exposició Universal de 1888_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.
Aquest quart capítol es dedica a l’Exposició Universal que es va celebrar al parc de la Ciutadella al 1888. Veurem com es construeix el parc i recorrerem el primer itinerari turístic que la ciutat proposava, fent gala de l’espai públic i del seu art urbà.

Els subcapítols es distribueixen de la següent manera:

4.1. El parc de la Ciutadella

4.2. Un primigeni itinerari turístic


El tercer i definitiu director de projecte del parc de la Ciutadella va ser Elias Rogent i Amat, que projectà l’Arc de Triomf executat per l’arquitecte Josep Vilaseca. L’Arc va ser concebut com a porta principal d’entrada al recinte de l’Exposició, té una alçada de trenta metres i es presenta en una construcció neomudèjar de  maó vist. A l’època, tot i ser concebut per restar-hi, es qüestionava l’arc com a element permanent més enllà de l’Exposició. Finalment, però, va quedar-se al seu emplaçament.
 
Curiosament, i en contraposició a l’habitual tarannà militar dels arcs de triomf, el de Vilaseca és de marcat caràcter civil: dedicat al triomf del progrés artístic, científic i comercial. El relleu de la façana principal, “Barcelona rep les nacions”, és obra de Josep Reynés i fou guardonada a l’Exposició amb una medalla d’argent. Josep Llimona va esculpir la façana posterior: “Recompenses”, representant el lliurament de guardons del certamen.
El relleu del costat dret, obra d’Antoni Vilanova, és “Apoteosi de l’Agricultura, la Indústria i el Comerç”; i, finalment, el del costat esquerra, “Apoteosi de les Ciències i les Arts” és obra de Torquat Tasso. Als angles de les torres, hi ha dotze fames de Manuel Fuxà i Pere Carbonell. L’al·legoria de la fama és un element recorrent en la iconografia simbòlica i es representen com a figures femenines alades. 
 
De vegades, porten a les mans corones de llaurer que simbolitzen el triomf –com les de Colom- i d’altres, les trompetes que anuncien i difonen el triomf. Les al·legories d’aquesta tipologia que acompanyen monuments commemoratius referents a l’àmbit militar s’anomenen victòries.

Si has arribat fins aquí és que has llegit el primer subcapítol de “Un primigeni itinerari turístic”, una ruta que va configurar l’Ajuntament de Barcelona per a l’Exposició Universal de 1888. Si vols continuar amb el recorregut turístic que proposava la Barcelona del segle XIX, continua al subcapítol de “El saló de Sant Joan”. Si vols tornar a l’Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit, podràs fer una ullada a tot el contingut. Gràcies per ser per aquí! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *