11 Feb

3. Les fonts vuitcentistes_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.
En aquest apartat, visitarem els monuments autònoms més antics de Barcelona: les seves fonts vuitcentistes, que van guarnir la ciutat commemorant l’arribada d’aigua potable des de Montcada per abastir la ciutat. 

 
Aquí comença el cos del text on es parla de les primeres representacions monumentals d’art públic barceloní. A la primera part del text, però, trobem els Preliminars amb les seves Limitacionsi una Panoràmica monumental de Barcelona“.
A més, com a introducció a l’urbanisme, el capítol “Barcelona, la construcció d’una ciutat“, que configura la morfologia de la ciutat passant per les seves primeres “etapes constructores”: Ibers i romansMuralles i fortalesesel pla Cerdà i, per últim, una aproximació a la nomenclatura dels carrers de Barcelona

En aquesta segona part, doncs, ens apropem als monuments més antics de Barcelona, que són -a excepció de Santa Eulàlia que ho serà més tard-, les fonts vuitcentistes que van guarnir la ciutat commemorant l’arribada d’aigua potable per abastir la ciutat i provinent de Montcada. 


Els monuments més antics de Barcelona configuren sis subcapítols: 


3.1. La font de Santa Eulàlia (1673/1685/1951)
3.2. La font d’Hèrcules (1797)
3.3. La font del Vell o del Xato (1816)
3.4. La font de Ceres (1826)
3.5. La font de Galceran Marquet (1851)
3.6. La font del Geni Català (1856)


Altres fonts decoraven Barcelona però han desaparegut: la font del Sàtir font de les Comèdies va ser contruïda al 1802 i enderrocada el 1817. Al seu lloc s’hi va posar la font de La Barcelona Industriosa, que també fou enderrocada posteriorment. D’ella, però, ens resta una escultura d’una fornícula, la font del Xato, que veurem més endavant. Actualment, on hi va haver aquestes dues fonts, (a tocar de Colom, a finals de la Rambla) trobem l’escultura a Serafí Pitarra. 

Una altra font que ha desaparegut és la font de Jesús: va ser erigida al 1810 i enderrocada el 1864. Se situava a la confluència dels carrers Passeig de Gràcia i Aragó. 

Gràcies per llegir la introducció a aquest capítol sobre les fonts vuitcentistes. Si vols saber-ne més, segueix als subcapítols; pots també, però, passar directament al capítol següent, que tracta de L’Exposició Universal de 1888Si vols llegir de forma disruptiva sense resseguir els capítols en ordre tens a disposició l’Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit

Per cert, els dibuixets són meus, que no en tinc ni idea de dibuixar però m’ho passava bomba remenant l’Ilustrator fins que se’m va acabar el període de prova…

Actualització del 8 de gener de 2017: Fa uns mesos em vaig dedicar a dissenyar un joc sobre fonts vuitcentistes de Barcelona i, mira, ves per on, vaig reciclar els ninots ;) N’he fet dues versions i crec que a la segona vaig deixar quatre fonts: no m’agraden els dibuixos del Geni ni del Xato… En fi, que m’ho haig de mirar de nou i fer algun tester: me’n vaig fer un joc en plan print&play. I he estat pensant de penjar-lo perquè es pugui imprimir. Jugueu vosaltres i em dieu el què perquè recordo que li falta calibratge. Si us mola i el voleu “ben fet”, el podria posar al FairMarket i potser es podria fer una tirada. A mi em faria una ilu! En fi, aquí una imatge de les cartes:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *