11 Feb

3.5. Galceran Marquet. Les fonts vuitcentistes_BCN: Bellesa i Oblit

Barcelona: Bellesa i Oblit va sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona. Fruit de l’eròtica del fracàs, el text va destinat als amants de Barcelona, sobretot aquells que, com jo, viuen la ciutat entre l’orgull i el desencís.
Els monuments autònoms més antics de Barcelona són les seves fonts vuitcentistes, que van guarnir la ciutat commemorant l’arribada d’aigua potable des de Montcada per abastir la ciutat. Per ordre d’aparició, tenim:


Un monument que encara avui dia no ha entès ningú és el de Galceran Marquet, un personatge que l’Ajuntament es va treure de la màniga a l’últim segon. Aquesta font, de divuit metres, és el primer monument de ferro colat i, a l’època, fou un símbol de progrés pels burgesos i una cosa estranya per la resta de la població.

Es va inspirar en la columna napoleònica de la plaça Vêdome de París, tot i que Napoleó ja s’havia inspirat de la columna dedicada a Trajà de Roma. La fosa del monument va ser encarregada a Valentí Esparó i Giralt, conseller municipal i introductor de la fosa de ferro. La decoració escultòrica –columna, galeres, fanals i tritons-, fou realitzada per Josep Anicet Santigosa i Vestraten.

 
Al basament trobem quatre tritons sobre quatre monstres marins que fan de brolladors; el primer terç de la columna és un homenatge a la marina, on trobem al·legories militars i marítimes en baix relleu fins a les dues quilles que sostenen un fanal cadascuna. Al bell mig dels dos fanals, l’escut de Barcelona. Coronant la columna, un elegant capitell decorat amb quatre cavalls i altres ornaments. Més amunt, l’estàtua de Galceran Marquet, vesteix a l’estil militar i porta una capa i el gorro de conseller; amb la mà esquerra sosté l’espasa i a la dreta, l’ordre que el disposa a partir en batalla.
El model en fang de l’escultura de Galceran Marquet fou realitzat per Damià Campeny i a ell se n’hi atribueix l’autoria, tot i que la premsa no especificava l’autor i que a l’època, l’escultor tenia vuitanta anys; altres li han atribuït a Santigosa; i alguns, a un tal Tarrés. Confirmat queda, però, que és obra d’en Campeny.
 
Un apunt imperdible: els comentaris de Manuel Angelón a la seva Guia satírica de Barcelona, de 1854. Diu Angelón del monument a la pàgina 36: “En el centro de una columna muy pesada se ve una galera que sostiene unos faroles. Artísticamente considerado este pensamiento de la galera, merecería que su autor remara en ella”.
 
El convent dels franciscans confrontant a l’actual placeta on trobem el monument, fou cremat en 1835 i l’any següent s’expropiaven terrenys a l’església en el que es coneix com a desamortització de Mendizábal. L’antiga plaça de Sant Francesc passarà a dir-se dels Ducs de Medinaceli ja que aquests havien cedit uns terrenys per ampliar la plaça on es van aixecar edificis particulars i el parc d’Artilleria, on després es construirà el govern militar.
 
La qüestió és que al 1849 es va voler construir una font monumental per decorar la plaça i per la proximitat del port es va pensar en una dedicació simbòlica a la història marítima de BarcelonaI van començar a forjar el monument que, en un inici, sembla que havia d’anar dedicat a Blasco de Garay, descobridor del moviment produït pel vapor d’aigua. L’Academia de les Bones lletres no veia amb bons ulls aquella dedicatòria i després de la polèmica i una mica a corre-cuita, es va decidir dedicar-lo a un ignot vice-almirall del segle XIV. 

Si vols continuar amb les fonts vuitcentistes i llegir sobre El geni català, clica aquí.
Si vols passar al capítol 4 que parla de l’Exposició Universal de 1888, aquí.
O t’estimes més consultar l’Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit?
 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *