11 Feb

3.2.2. De la història al mite (II): La glòria d’Hera i la iconografia hercúlia

Hèrcules és un dels herois més coneguts de la mitologia grega i la seva vida és sorprenent des dels inicis: Zeus, déu dels deús i pendó per excel·lència, va voler seduir Alcmena, una mortal promesa amb Amfitrió, rei de Tirint. Però Alcmena no es volia entregar a Amfitrió abans que aquest vengés els seus germans.

 
Mentre Amfitrió combatia per l’honor dels germans de la seva promesa, Zeus es va transfigurar en Amfitrió i va seduir Alcmena. Tornant de la batalla, Amfitrió entra a la seva cambra i es troba a la seva dona jaient amb sí mateix. El mateix dia, Alcmena va tenir relacions amb Zeus i amb Amfitrió i d’aquestes unions, nasqueren bessons: Hèrcules, fill de Zeus i Íficles, fill d’Amfitrió.

https://www.museodelprado.es/coleccion/
galeria-on-line/galeria-on-line/
obra/el-nacimiento-de-la-via-lactea/
Per tal de fer a Hèrcules immortal, Hermes, el missatger dels déus per excel·lència i patró de mercants, oradors i lladres, col·loca l’infant al pit d’Hera, que dorm plàcidament. L’infant xucla amb tanta força que la deessa es desperta i l’aparta empipada del seu pit, del que brolla un rajolí de llet que donarà origen -mitològic, s’entén- a la Via Làctia.
 
“La glòria d’Hera” és el que significa en grec Heracles. La deessa Hera, germana i esposa de Zeus, era summament gelosa i matava el seu temps immortal fent la vida impossible a les amants i fills bastards de Zeus, en particular, a Hèrcules, a qui tenia una especial rancúnia.
 
Essent un nen de bressol, per exemple, Hera envia a Hèrcules dues serps verinoses que el nen destrossa com si fossin de joguina. Als laterals del pedestal de la font del passeig Sant Joan, es representen dues serps cargolades que ens recorden la força descomunal de l’heroi ja de ben petit.
 
Al llarg de la seva vida, Hera no pararà de fer-li la vida impossible, fent-li inclús, en un atac de bogeria, matar a la seva dona i als seus fills
 
Quan Hèrcules recupera el seny, acut desesperat a l’oracle de Delfos que li respon que serveixi a Eristeu, rei de Tirint i cosí seu, durant dotze anys. En aquests anys de penitència, l’heroi realitza els famosos “dotze treballs”, proves que superarà gràcies a la seva força i al seu enginy. Finalment, després de la redempció, l’heroi es guanya el perdó d’Hera i és ascendit a l’Olimp.
 
El primer dels dotze treballs és matar el lleó de Nemea. Per això, gairebé a totes les representacions de l’heroi, apareix amb una pell de lleó –com a l’estàtua de Gurri-, i sovint, trobem imatges on el cap del lleó li fa de cimera.
 
Habitualment també l’acompanya una maçahomemade” que es va fer arrencant una olivera de soca-rel. A la nostra font, l’heroi trepitja el cap d’alguna criatura monstruosa que no s’acaba de definir. El gest denota la poderosa força del personatge i el magnifica. Però com es veurà més endavant a la font de Ceres, l’imaginari cristià representa d’igual manera el triomf de la verge sobre « el mal » amb el que el monument quedaria vinculat a la tradició iconogràfica religiosa.
Als laterals del pedestal, dues serps enrotllades al·ludeixen a l’episodi d’infància de l’heroi. Sovint es representa a Hèrcules amb la mà dreta rere l’esquena i dins el puny, les tres pomes d’or del Jardí de les Hespèrides que l’heroi aconseguí gràcies al seu enginy.
Ja ho deia fa 2500 anys el filòsof xinès Sun Tzu al seu Art de la guerra que l’engany és una de les primeres premisses per imposar voluntats. I enganyant a Atlas, Hèrcules aconseguí les apreciades pomes d’or. 

Segueix llegint sobre art públic i espai urbà al següent capítol: L’Exposició Universal de 1888. Si vols, però, consulta l’Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit


 
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *