07 Mar

3.1. Llicències: Copyright vs Copyleft

En aquesta tercera setmana del MOOC sobre societat digital lliure, ens introduïm al món de les llicències del software lliure. Totes elles respecten les quatre llibertats fonamentals. Començarem per la diferència entre Copyright i Copyleft i veurem què fa que el software sigui lliure o esclau ;)

COPYRIGHT VS COPYLEFT 

Respecte a les llicències, sembla que tot el que s’escriu, inclosos els programes, tenen una llicència automàtica. El sistema de “silenci per defecte” no permet que les personetes modifiquin i distribueixin programes. Les llicències lliures, però, permeten recuperar a l’usuari els drets que les llicències propietàries els treuen.

Primer de tot, l’Stallman ens parla de la importància de la llicència. Un llicència propietaria és un contracte i el seu objectiu és restringir els usuaris encara més que amb un sistema de Copyright. Per tant, creu fermament que les llicències han de ser lliures per tal de retornar als usuaris la seva llibertat. D’aquesta manera, doncs, les llicències lliures com el Copyleft són les que garanteixen les quatre llibertats del software.

La veritat és que hi ha molts tipus de llicències lliures: algunes permeten comercialitzar, altres són per a compartir igual, etc. La cosa, dic jo, és que ens alimentem d’altres idees, que potser la innovació no existeix pròpiament i -com algú em va dir al seu dia-, ja està tot inventat. El quid de la qüestió, el clic de la creativitat i de la innovació, crec que es donen per “acumulació de referents”. Innovar o ser creatiu és connectar idees que mesclades, creen un altre concepte i, paradoxes de la vida, és com el gat d’Shrodinger, que és quelcom nou i vell al mateix temps.

Comenta l’Stallman que justament la tercera de les llibertats garanteix la compartició sota les mateixes condicions (la tercera és la quarta al post però és que el bon home compta a partir de 0 i al curs a partir de 1, és a dir, que quan l’Stallman es refereix a la tercera llibertat, la de distribució, al curs serà la quarta…Sort que són menys de deu…Més fàcils de recordar que els Manaments, hehe).

Fent això, es garanteix que si algú distribueix una còpia teva, haurà de distribuir-la sota les mateixes condicions sota les que ho has fet tu. I d’aquesta manera s’evita que algú pugui restringir les llibertats d’algú altre. Si l’Stallman es va inventar el Copyleft va ser perquè es van donar casos de privatitzar software que estava sota llicència lliure. I això no es bo per a ningú…Certament, hi ha batalletes dins del mateixa comunitat del software lliure: hi ha gent que està 100% d’acord amb l’Stallman i hi ha gent que no. Normal. Passa a totes les famílies :)

Segueix a 3.2. AGPL: GNU Affero General Public License

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *