03 Jul

1r Fòrum Veïnal de Turisme (2de2)

El Fòrum Veïnal de Turisme ha durat dos dies, divendres 1 de juliol, on es va tenir una taula de presentació, una d’exposició geogràfica i antropològica i, finalment, un debat obert i una projecció. Pel dissabte estava previst una sèrie de tallers de propostes, parlar d’autoorganització i explorar col·lectius com Las Kellys o el combat veïnal Aturem Bcn World.

MODEL ECONÒMIC

Com el divendres hi havia tanta gent que se’m feia difícil comptar, les vaig comptar dissabte. Al meu taller, el de model econòmic, hi havia unes 40 persones, entre elles, 18 dones. Bon promig, trobo ;) A més, però, hi havia dos tallers de propostes més: un per a temes de port i creuers i, l’altra, per temes d’habitatge.

Primerament, l’Ivan, veí de Mallorca, ens va fer una panoràmica del model depredador turístic. S’han de polititzar els discursos cap al bé comú perquè sota aquesta bonança del turisme que es pretén vendre, s’amaguen pràctiques d’explotació minera, control social i una lògica financera perniciosa. I s’omplen la boca amb el model d’èxit les persones que s’aprofiten d’altres persones especulant amb el territori i degradant el treball.

Com al meu grup erem força personetes, ens vam dividir en dos grups: jo em vaig apuntar al de tema laboral perquè és on crec que tinc més a aportar: com comentava a l’entrada anterior, m’han explotant una bona pila d’anys al bus turític. La cosa va anar molt bé, trobo, i no vam caure en l’error de començar a queixar-nos per tot… Es demanaven propostes i en van sortir.

TripaliumImatge: ADTinet

Em va agradar molt la senyora que apuntava al benestar de les persones més enllà de les feines: totalment d’acord. I en primera instància, les persones hauríem de poder treballar d’allò que vulguéssim perquè, al cap i a la fi, serà en allò que hi posarem els cinc sentits i no ens desgastarà psicològicament.

Si tothom treballa del que vol i hi ha feines que no les vol fer ningú, tenim la capacitat de crear robots per aquelles feines. La indústria 4.0 va de debò i va arrencar al 2015 a Xina, on es van començar a acomiadar milers de treballadors. I els de Davos ja han parlat…milions de persones es queden sense feina de per vida… I de fet, en algun moment del Fòrum ja es va parlar dels hotels on no hi ha persones com a servei visible. Arribes, truques a un número de Filipines i, amb el codi, ja confirmen la reserva…

En aquesta línia,  proposava jo identificar les persones que els agrada la feina que fan. Per elles s’han de millorar les condicions laborals. Però, les persones que no vulguin fer la feina que fan, haurien de tenir dret a poder explorar el que sí volen fer o canviar de feina i rebre la formació pertinent. Sinó, es perpetua a segons quines persones a treballar sempre en les mateixes feines.

INSTROSPECCIÓ I INTERCANVI

I enginys com el #ProgramaLàbora, el que fan és perpetuar a les persones precàries en determinats llocs de treball. Una cambrera de pisos sembla que no pot aspirar a altres coses: per què? perquè encara es necessiten esclaus que diguin “almenys, tinc feina”, que en poques paraules, és el que em van dir al programa aquest, en un edifici d’en Núnez i Navarro… Per cert, la paraula “treball” ve del “Tripalium”, un instrument de tortura. Potser així s’entenen més les coses…

Hi ha gent per a tot i cada dia surten feines noves, inimaginables fa uns anys, així que aprofito l’avinentesa per reclamar el dret a la instrospecció, el dret a l’acompanyament vital i l’accés a les eines necessàries per a desenvolupar-nos com a persones. Proposava, doncs, detectar malestars i capgirar-los amb coneixement de causa. És una feinada, però a llarg plaç, és d’un nivell d’autorealització sublim. Per quan un departament de benestar i coherència?

També vaig proposar una xarxa internacional d’intercanvi entre moviments socials per a un turisme veïnal. Per exemple, a l’agost, Can Batlló tanca. Per què? Jo no faig vacances (i molta altra gent tampoc en pot fer). Per què, per exemple, no es pot crear un projecte per mantenir Can Batlló obert l’agost i que s’acompanyin personetes d’altres col·lectius d’arreu del món per a col·laborar i conviure amb personetes d’aquí. Així practiquem idiomes i intercanviem experiències, i seguim fent treball col·lectiu. Jo trobo que seria molt bonic (i útil).

ForumVeinalTurismeImatge: BTV.cat

DRETS I LOBBIES

L’anomenada falsa economia col·laborativa ja es contraposa a l’economia social i solidària, més relacionada amb les polítiques de “El buen vivir” llatinoamericanes. Hi ha de tot, però enginys com AirBnB, Uber i iniciatives del pal, privatitzen l’espai públic i alteren l’economia urbana globalitzant tot allò que troben al seu pas. L’economia “low cost” no ho és realment pel turista sinó per l’empresari. Per cert, AirBnB gestiona el 12% del parc immobiliari de Ciutat Vella.

A més, les persones que treballen al sector turístic són les menys organitzades a nivell sindical. Si no ho fas tu, ho farà un altre, i amb això juguen…Amb la por de les persones. Un cop més, la cultura de la precarietat. Per això, algú proposava dignificar les feines “no especialitzades”. Amics, no tothom pot ser cambrer i servir taules. Hi ha gent que hi té traça i que li agrada, i es nota. I molt. I s’agraeix. I també es nota quan ho estàs fent per guanyar-te el pa. Els serveis turístics subcontracten i precaritzen, i l’Ajuntament els dóna suport.

Combatre els lobbies és una tasca dura però no impossible, és qüestió d’organització i sensibilitat. I sí, trobo que va ser una bona proposta la de reivindicar la professionalitat tan d’un cambrer de bar-restaurant com d’una cambrera de pisos, que és tot un art deixar les habitacions com les deixen. D’altra banda, algú proposava fer un TripAdvisor de les condicions laborals dels treballadors. Si prenem consciència, podem crear un segell de qualitat que indiqui en quines condicions treballen les persones d’aquella empresa: si tenen drets, si descansen, si se’ls paga dignament…

Demostrat queda, a més, que més turisme no implica més llocs de treball. I quan es generen llocs de treball, quins són? En quines condicions? Per arrodonir la jugada, la milionada que arriba dels turistes a la ciutat no arriba a la població, amb el que no hi ha retorn social. Més enllà del que es gasten i no sabem on va (o sí, al sector privat) hi ha les mesures de taxa turística. Els lobbies es posaven primer les mans al cap i ara estan encantats: la publi surt gratis. Al 2015 els diners de la taxa s’han dedicat a promocionar, encara més, el turisme… Realment calia? Doncs no, i per això, es va proposar imposar una normativa per intensificar la promoció del retorn social en termes d’activitat turística.

ALTERNATIVES

Hi va haver una senyora que va proposar derivar persones que treballen al sector turístic a altres sectors, com el tecnològic. I podem dir que jo en sóc un cas…però com tampoc tenia la intenció de monopolitzar la conversa sobre temes de programació i robòtica, només vaig fer un apunt: hi ha altres feines. Només falta formació.

I aprofito ara per dir que, com es veia a venir, hi ha un boom de facilitadors de tecnologia i, si bé no a tothom li agradarà dedicar-se a això, almenys que sàpiguen que existeix i que hi ha feina. Els de Davos apuntaven a 3 milions de llocs de treballs perduts per la substitució dels robots però també parlaven de 2 milions de persones que ocuparien llocs de treball inexistents o nous: un, serà el de facilitador de tecnologia.

I ara ja crec estar segura d’això perquè, entre altres coses, una de les meves missions laborals és crear una borsa de treball de facilitadors de tecnologia. No cal tenir cap titulació però sí saber llegir, escriure, comptar i tenir ganes d’aprendre. Si algú té curiositat o vol canviar de feina, pot començar per venir als tallers del dia 15 i 20 de juliol a l’Espai Obert, on faré un taller introductori titulat: Storytelling amb Snap! i un altre d’Snap4Arduino que s’emmarquen dins el programa de la Universitat d’Estiu de la XUL (Xarxa d’Universitats Lliures).

ForumVeinalTurisme-auto-orgImatge: Fem Sant Antoni

AUTO-ORGANITZACIÓ 

Diversos col·lectius van venir de visita: en Joan venia de Aturem Bcn World, que quin drama, tu… Amb el rotllo de “l’interès general” el govern de Pujol va expropiar uns terrenys al 1989. Part dels terrenys, 300 hectàrees, van servir per construir Port Aventura al 1994. Amb el que resta, en volen fer un macrocomplex de casinos amb 6 resorts temàtics dedicats a la Xina, als Estats Units i altres potències econòmiques mundials.

Resulta que els terrenys són de La Caixa i que, en pocs anys i sense fer res, han guanyat diners perquè el terreny val més… A més, l’operació especulativa és de tal naturalesa que les veïnes es troben lluitant contra entitats bancàries, l’Incasòl i la màfia xinesa dels casinos de Macau.

Des de Mallorca intervenien “Tot inclòs”. En Bernat i en Gaspar ens parlaven del despiporre que tenen a Ses Illes. 1 de cada 3 llocs de treball són dedicats al turisme, un monocultiu que arrasa la meitat del PIB . La dependència del turisme és molt alta i no hi ha base veïnal organitzada per generar discurs propi.

Per tal de donar difusió, enguany publiquen la tercera edició del periòdic “Tot inclòs”, on es proposen articles de reflexió sobre els impactes del turisme a nivell medi ambiental, social, immobiliari, etc. que afecten l’entorn i les personetes de Mallorca. Molt bona feina, al·lots!

De la Venècia de NoGrandiNavi venia en Tomaso, que tela manela com tenen el pati les veïnes. Sabia que la cosa estava malament però no tant. I cada cop pitjor perquè, si la saturació turística ja era màxima, ara tenen els creuers passant pel canal. Com??? Vaig flipar en colorins quan vaig saber que passaven alegrement per davant de les cases…

Però si és que els peazo creuers són més alts que les pròpies cases… Mare meva… Resulta que són 58.000 personetes vivint-hi i 30 milions que vénen de visita… La gentrificació i la contaminació, en conseqüència, són altíssimes. I fins i tot, els creuers desplacen el sòl del canal i el malmeten fent més perilloses les marees i l’engoliment de la ciutat per part del mar. Diversos col·lectius, entre ells professorat, joves i pescadors, es manifesten i fan accions “loques” com nedar o posar barques davant dels creuers per frenar-los…

ForumVeinalTurisme-Venecia-creuerImatge: Tomaso Cacciari

L’Isabel de Las Kellys ens parlava de la situació de les cambreres de pisos dels hotels. Avui dia, organitzades via xarxes socials, poden compartir experiències i lluites. Guanyen entre 1,80 i 2 euros per habitació… A més, si es queixen, van al carrer perquè algú altre farà la seva feina. Em sona…La feina és físicament molt dura i reivindiquen: la jubilació als 60 anys, el reconeixement de les malalties laborals, la conciliació familiar i l’abolició dels contractes precaris degut a l’externalització dels serveis.

No Més Blocs també participava. I sort, perquè no sabia, en absolut, que a les veïnes de L’Hospitalet els hi volen endinyar 26 gratacels en zones ara agrícoles de terreny públic. Per combatre l’especulació tenen armes com passejades, assemblees veïnals i la divulgació de la destrossa via xarxes socials. Com sempre, el discurs hegemònic juga brut amb el pa i reivindica els llocs de treball precaris que vol construir juntament amb els monstres de ciment.

De les veïnes de la Barceloneta també hi va haver representació. La seva lluita, però, arrenca d’abans dels Jocs Olímpics, però la forta mobilització del barri arrenca al 2007, ja fartes de la perversió del sistema que ja ha expulsat un 20% de les veïnes.  Es veu que, amb el rotllo que els avis, pobrets, no poden pujar les escales, van eliminar un bon grapat de veïnat.

A més, és ben sabut que l’Itziar González, exregidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona i impulsora del projecte Parlament Ciutadà, va rebre amenaces de mort per intentar lluitar contra els lobbies barcelonins. Diu en Saviano que la mafia no fa mai sang allà on té negocis. Parlava, suposo, de la màfia italiana, la xinesa o la russa, que totes tenen seu a Barcelona, i no pas de la màfia burgueso-catalana, que extorsiona a tot aquell que visibilitza la incoherència i perniciositat del seu discurs.

A més, hi va haver intervencions d’altres col·lectius com Fem Sant Antoni i Gràcia on vas?

SUBHASTA I CONCLUSIONS

Per acabar, el recull de conclusions del tallers i, abans, una subhasta de la que encara ric: no sé qui va ser de l’Ateneu Rosa de Foc que va dinamitzar una subhasta fictícia molt divertida.

Els lots eren el Park Güell, venut a un veí per 1 milió d’euros; el barri gòtic, venut a una veïna per 2 milions i, finalment, la muntanya de Montjuïc, que no recordo el preu final. La gràcia va ser quan es va preguntar si el barri gòtic venia amb el veïnat inclòs o anava a part, hehe. O de quan, el mateix veí, va preguntar si, amb la venta de la muntanya es podia buidar el cementiri. Quin fart de riure…

En fi, que la cosa està feta un nyap i falta molt feina per fer. Mica en mica, s’espera que l’organització veïnal vagi en augment en una confluència de lluites per establir un nou model més coherent, que vetlli més per les persones que pel capital. Tot el meu suport!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *