03 Jul

1r Fòrum Veïnal de Turisme (1de2)

Divendres 1 i dissabte 2 de juliol hem celebrat a Barcelona el primer Fòrum Veïnal de Turisme organitzat per l’ABTS (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible). El lema, molt encertat, resava: “La ciutat és per viure-la, no per viure’n”. Important remarcar que era una activitat autogestionada, que s’ha trigat un any a organitzar i que ha anat com una seda. Enhorabona a totes les personetes que l’han fet possible!

PRESENTACIÓ

El primer Fòrum Veïnal de Turisme arrencava la tarda de divendres amb una taula de presentació: participaven membres de l’ABTS, de la CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya) i de la FAVB (Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona). Per posar la guinda, tancava la taula de presentació el periodista Antonio Baños, que sempre és un delit escoltar-lo.

Val a dir, que una de les paraulotes més recurrents del fòrum ha estat “el decreixement turístic”. Calen més turistes a Barcelona? Què implica la marca Barcelona? Realment crea riquesa el turisme? Quanta? I, sobretot, qui se la queda? Al 2009, Turisme de Barcelona presumia de “model admirat” tot dient que Barcelona rebia 20 milions d’euros diaris derivats del turisme. On van a parar aquests 20 milions en realitat?

D’altra banda, s’ha incidit molt en la deconstrucció del discurs turístic que sempre es conjuga amb les oportunitats de treball. Però quina mena de treball? En quines condicions? Hem de lluitar, d’una vegada per totes, contra mantres del tipus “vivim d’això”, “el turisme genera llocs de treball”, “almenys, tinc feina”… Entre viure i sobreviure, certament, hi ha un abisme…

A la presentació, s’incidia en la relació entre turisme i assetjament immobiliari que desemboca en la gentrificació dels barris: el veïnat autòcton marxa per no poder pagar els preus de l’habitatge o perquè se’ls pressiona per a que marxin i posar-hi apartaments turístics… En fi, un drama que s’ha convertit en dinàmica urbana gràcies als lobbies i a la complicitat de l’Ajuntament.

A més, tenim saturació humana i s’expulsa el comerç tradicional. Per tot, es focalitza l’acció en tres punts: la sostenibilitat, la cultura sobre el turista i els abusos laborals. La sostenibilitat ha de ser transversal perquè el turisme afecta a tota la ciutat i a molts temes al mateix temps: medi ambientals, polítics, socials, culturals… D’altra banda, hem d’evitar la fòbia al turista o com es va dir “xenofòbia antiturística”: avui dia, tots ens movem molt més que fa uns anys i és fàcil ser turista també un mateix.

A més, és fàcil (i perillós) vincular aquest discurs de “el turista” amb “l’immigrant”, aproximant els discursos de “l’altre”. Per últim, les feines que genera el turisme són feines considerades no especialitzades, normalment de treball manual, que impliquen esforç físic i, en general, estan mal pagades i, fins i tot, esgoten psicològicament. Que m’ho diguin a mi, que vaig estar 4 anys treballant al Barcelona Bus Turístic. I quin peu calcen!

El contradiscurs, la realitat, és que rere el mantra de la creació de la riquesa s’amaguen grans desigualtats i problemes de convivència: augmenten preus i s’expulsa al veïnat dels barris. Per  posar la guinda (i l’humor) a la presentació, tancava en Baños que, després de parlar-nos del turisme massiu com la cristalització dels elements negatius de la globalització, va expressar el seu malestar amb el terme “indústria turística” i ens va transmetre que, més aviat, el turisme és un sector econòmic en més confluència amb altres sectors, com la ramaderia. Vam riure molt amb el seu concepte de ramaderia bípeda  i llur estabulació.

ForumVeinalTurisme-presentacioImatge: Fem Sant Antoni

URBANALIZACIÓN

Després de la presentació del fòrum, una taula acadèmica desgranava les problemàtiques des del punt de vista geogràfic, històric, antropològic. La cosa, aquí, és que el turisme engloba tal quantitat de camps, que s’ha d’estudiar de diverses perspectives (econòmica, política, social, ecològica…).

Francesc Muñoz, geògraf urbà, ens va parlar de “UrBANALización” i la Saida Palou, antropòloga social i cultural, de “El turisme com a mite”.  A la seva intervenció, en Francesc parlava de la tematització de la ciutat i de la dictadura dels eslògans. A més, remarcava el canvi que hi ha hagut en els darrers anys: ara, busquem informació i fem una previsió, descobrim territoris a través d’itineraris. Però els visitants, turistes o viatgers, fan servir l’espai públic, que han de compartir amb el veïnat. I així ens parlava d’economia del visitant, una nova lògica territorial.

Ens va fer molta gràcia l’absurd del xinès de visita a Venècia. Imagina’t un xinès que va de vacances a Venècia i, de record, se’n duu una màscara típica Veneciana. Rere la màscara es llegeix “Made in China”, hehe :) Un absurd divertit també va ser la “paella instant” i el “turisme de qualitat”, que no porta sinó a un discurs xenòfob i classista per distingir aquells visitants que tenen diners d’aquells que no en tenen tants.

“Si el turisme s’ha fet global, el temps s’ha fet total” remarcava en Francesc. I realment, a Barcelona, no hi ha estacions turístiques: hi ha guiris tot l’any.  A més, hi ha un espoli de patrimonis col·lectius i de sobreús dels recursos públics. El pitjor, però, és que no hi ha retorn real a la ciutat… Els diners de la taxa turística s’utilitzen per a promocionar la ciutat. I amb el panorama, és clar, hi ha ciutadans que dimiteixen de la ciutat. Jo en dic viure entre l’orgull i el desencís.

La cosa és que veus que la ciutat on vius no és per a tu sinó per a gent que ve de fora i té diners, així que t’enfades i avoques el teu malestar als turistes: “putos guiris” forma ja part d’una expressió popular. Jo no condemno les persones que viuen en un pis i en lloguen una habitació per tal de poder-se pagar el lloguer.

L’altra, són els propietaris d’immobles o administradors de finques (el meu, per exemple) que lloguen pisos sencers a turistes: jo no sóc rentable perquè si hi ha goteres em queixo i, a més, pago 4 vegades menys que un guiri. Ja en té tres o quatre a AirBnB i no dubto que jo aniré fora i el pis des d’on escric es convertirà en un altre pis turístic…I jo no sé pas on aniré a parar però m’estic plantejant marxar de Barcelona.

ForumVeinalTurisme-academicsImatge: Xavier Suñol

EL TURISME COM A MITE

La Saida ens parlava del dret al turisme, del dret a la ciutat, de la fabricació del discurs dominant, de la demografia i del poder de les imatges i imaginaris. En aquests cinc punts se centrava el seu discurs, que va ser molt ordenat.

Arrencava la ponència mencionant l’article 24 de la declaració dels Drets Humans, que fa referència al dret al descans, el lleure i les vacances pagades. Des de mitjans de segle que se suposa que això és un dret: paper mullat, com la Constitució aquesta que diu que tens dret a casa i treball digne. En fi, que comentava també la Saida el tema del fordisme turístic, aquella inèrcia en el tractament indiferenciat del territori. Sincerament, quina gràcia té per a un yanki plantar-se a Barcelona o a Tahití i preguntar sempre per un McDonald’s?

Respecte al dret a la ciutat, comentava que el turisme implica un caràcter col·lectiu, polisèmic i multifuncional, i es construeix sobre els drets i deures, emocions i experiències. El problema esdevé amb l’abús, amb l’apropiació del patrimoni col·lectiu per part d’un grup privilegiat que manega i desmanega el discurs instrumentalitzant la ciutat i, amb ella, els seus ciutadans, que acaben sent esclaus de la indústria. El discurs hegemònic dominant que ens presentava va arrencar a principis del segle XX, quan realment es va treballar en el turisme com a un ens que reforçava la identitat i el patriotisme civilitzant la població.

De fet, sento contradir a una acadèmica, però l’intent de civilitzar els barcelonins a través del turisme arrenca a l’Exposició Universal del 1888, quan l’Ajuntament deia a la població coses com que era de mala educació tibar les cuetes als turistes xinesos. Cert és que la consolidació de l’intent es maquina per aflorar ben estructuradament a l’Exposició Internacional del 1929, que va ser més descafeïnada però va pretendre instrumentalitzar igual però en una altra direcció…del nacionalisme català a l’espanyol. Sembla ser que en nom de Déu, del turisme o del patriotisme es pot justificar qualsevol cosa…

Per acabar, la Saida ens parlava dels límits de la ciutat i la seva densitat geogràfica a causa del turisme massificat. Realment, hi ha zones de veritable “territori comanche”, les Rambles sense anar més lluny i que podríem tornar a batejar com “el cagalell”, així, en plan simbòlic, hehe. Hi ha moments, com a l’arribada d’un vaixell, que la cosa es desborda i en una mitjana de 4,3 hores tenim un miler de persones circulant pels mateixos indrets. Realment, és un drama… i és esgotador. A més, transforma el caràcter comercial de la ciutat, que es mimetitza per treure’n profit…

La deslocalització de l’activitat turística o dit altrament, el fet de traslladar els guiris a altres barris, comenta la Saida que s’hauria de mirar amb lupa. Us sonen les 10 barcelones? I remarca elements crítics o de debat: l’estratègia política, la relació entre iconografia i expectatives, i la imagineria per a turistificar els indrets. Tancava la Saida amb el poder de les imatges en la construcció turística de la ciutat, un imaginari construït per la burgesia i pel seu conseqüent sector turístic actual, i que ha acabat morint d’èxit, depredant la ciutat i malmetent la salut dels seus ciutadans. I és cínic perquè, per alguns (aquells que en viuen), és un model a imitar… Llàstima que la riquesa es basi en els diners i no pas en la felicitat de les persones…

Al final, ens van posar el muntatge audiovisual “Welcome to Barcelona” i vam fer una cerveseta al pati. Per cert, el Fòrum s’ha desenvolupat a l’Espai Jove La Fontana, a la Vila de Gràcia i el HT era #FòrumVeïnalTurisme. Per cert, la paella del dissabte, exquisida, gràcies :)

Segueix a la segona part de dissabte: 1r Fòrum Veïnal de Turisme (2de2)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *