11 gen.

1. Preliminars. Entenent l’art públic de Barcelona

Cap a finals del 2011 -i gairebé sense voler- vaig començar a escriure un text sobre història i iconografia dels monuments de Barcelona dedicat als que, llavors, eren els meus companys de feina, els treballadors del Barcelona Bus Turístic. El vaig escriure simplement per fer-els-hi el dia més agradable i perquè m’encanta escriure, és clar!

Coses de la vida, avui el llibre forma part d’un projecte transmèdia anomenat BCN2a2 (Barcelona, Tu a Tu): projecte cultural que vincula tradició i modernitat. Cultura del joc i tecnologia al servei del patrimoni i les persones.
Aquest projecte consisteix en diverses accions a través de diferents suports i col·laboracions per apropar l’art públic i la cultura popular a tothom partint de l’anècdota històrica i iconogràfica. 
El projecte té diversos objectius:
Revaloritzar l’espai públic a través del seu art urbà fomentant-ne així la seva coneixença.
Adaptar el contingut cultural a diversos suports analògics (visites guiades, llibres, jocs de taula, etc.) o digitals (rutes, textos, jocs i aplicacions per a web o dispositius mòbils per fer el contingut més interactiu).
Engrescar i ajudar a totes aquelles persones que vulguin a crear projectes i accions relacionades amb el patrimoni i la cultura popular.

LA BARCELONA INSOSTENIBLE

Vaig treballar al Barcelona Bus Turístic durant quatre anys i, al segon, em vaig adonar que poca cosa realment sabíem els treballadors sobre l’art públic de la ciutat
Les empreses que gestionen el bus turístic poc es preocupen pel personal i per les eines de treball, per això el servei va com va…I és tota una pena que aquesta gent que tant prediquen la cultura, l’única cultura que fomentin sigui la de la por i la de la precarietat laboral. 
 
LA UTOPIA DE LA RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA (RSC)

Com Turisme de Barcelona sempre feia un detall als treballadors del turístic per Nadal -una motxilla de l’Antoni Miró o una bufanda del Barça, per exemple-, vaig pensar en presentar el llibre a la direcció. Els vaig oferir el contingut i, fins i tot vaig trobar editor…Resumint: em van titllar d’utòpica i el llibre va deixar de tenir sentit…
Per acabar-ho d’adobar, Magma Cultura, l’empresa privada que gestiona el personal del turístic, va considerar prescindir dels meus serveis per haver fet fotos en unes vagues de TMB. Passen unes coses a Barcelona…
M’havia passat un any treballant al matí i escrivint a la tarda, de vegades fins ben entrada la matinada. Algun dia recordo haver somiat amb el monument a Colom, a qui dedico un capítol extens perquè ben s’ho val.
I tot i que no són escultures solament, parlo també molt especialment de la plaça de Catalunya i dels Pavellons Güell perquè són espais summament interessants i visibles, però realment poc coneguts. 
 
Així, doncs, pretenia jo treure la pols al mobiliari i escriure un llibre per fer menys rutinàries les voltes del bus dels que, durant molt temps, van ser els meus companys de feina i a qui m’hagués agradat regalar el llibre. En el seu defecte, però, aquesta és la meva manera de fer-els-hi arribar el contingut. Heus aquí, doncs, l’Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit

A les següents línies hi trobareu l’estructura bàsica del text, que es presenta en més profunditat a les Limitacions dels Preliminars, així que...si voleu passar directament al pròleg, cliqueu aquí

PARTS DEL LLIBRE
 
1. La primera partPreliminars es delimita el discurs i es presenta una panoràmica històrica dels monuments de la ciutatBarcelona: la construcció d’una ciutat, es posa en relleu la particular morfologia de la ciutat que, sens dubte, ha condicionat la seva pròpia història. 
2. La  segona part del llibre és també el seu cos. Sense perdre de vista el context històric, allà es presenten alguns dels monuments més representatius de la ciutat i la seva simbologia iconogràfica. El cos, alhora, es divideix en dues parts:
 
a) La primera d’elles tracta el segle XIX i, la segona, fins als anys 30 del segle XX. Tot i que el punt de mira de la dissertació és més aviat centrat en les representacions escultòriques de caire monumental, he dedicat un capítol a part a El Jardí de les Hespèridesque tanca el segle XIX. L’he triat per la seva especial complexitat, bellesa, funcionalitat, riquesa iconogràfica i desconeixement general.
 
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ibers

b) En aquest apartat trobem un principi de segle XX convuls, molt condicionat pel context imperant i que, a nivell artístic, culminarà en l’Exposició Internacional de 1929. També es presenta, al final, un capítol a part -i més extens-, en aquest cas dedicat a L’agonia de la plaça de Catalunya. (o “Plaça de Catalunya: història d’una agonia”, que encara em ballen títols i, de vegades, no m’acabo de decidir…)

3. La tercera i última part del llibre és un farcit artístic, una degustació. Aprofitant les clàssiques rutes turístiques urbanes, passejarem entre la bellesa i l’oblit, visitarem i rememorarem el que hem anat veient fins ara amb capítols anecdòtics on es presentaran moltes altres obres que configuren l’entramat urbà del nostre riquíssim art públic.
 
Les obres que es presenten en aquest últim capítol seran, majoritàriament, les exposades a la via pública durant el Porciolisme, és a dir, des del franquisme fins als Jocs Olímpics. Tot el seu conjunt, es presenta heterogeni tan per la seva diversitat d’estils com per la seva dispersa simbologia.
 
Així doncs, pretenent un diàleg fluït amb la ciutat i les seves obres, ens aproximarem al llenguatge iconogràfic d’alguns monuments per tal que sigui Barcelona mateixa qui, a través del seu entelat paisatge monumental, ens expliqui la seva pròpia història. 

Gràcies per llegir aquesta introducció. Si vens de l’Índex de Barcelona: Bellesa i Oblit passa directament al pròleg “Pels amants de Barcelona”. Si vols saltar-te el pròleg però vols saber com s’estructura el text en profunditat, et convido a llegir les Limitacions dels Preliminars. Si vols passar de les Limitacions i del Pròleg, ves directament a la Panoràmica monumental de Barcelona.

[Actualització (juliol 2015)] El 22 de juliol en Josep Garganté es posava en contacte amb mi per presentar el meu cas de “males pràctiques” a una comissió de turisme de l’Ajuntament per valorar l’externalització del servei del Barcelona Bus Turístic…L’endemà em comunicava que només la CUP havia votat en contra de l’externalització i, al dia següent, 24 de juliol, en el ple extraordinari sobre pobresa i turisme s’aprovava un consell de turisme i ciutat.
Poc després, el 28 de juliol, La Directa publicava “Precarietat cultural adjudicada: l’externalització dels serveis de personal als centres culturals públics consolida un model opac, de condicions laborals precàries i poc controlat per les administracions titulars dels equipaments”. I un article del mateix dia, resa: “La cultura és un bé públic i tot el que l’envolta s’hauria de gestionar de manera pública“. Entrevista a Mireia Bazaga, advocada  i Secretària Jurídica de la CGT Catalunya. [Fi de l’actualització]

2 thoughts on “1. Preliminars. Entenent l’art públic de Barcelona

  1. Per casualitat he trobat el teu blog i m’ha enganxat molt. Lamentable i real el que expliques del teu projecte de llibre!!
    En tot cas pensa que no has treballat en va. Que fas feliç a moltes persones com jo, que pasejant per internet et trobem i sentim que és això el que necessitavem.

    Felicitats pel teu blog i el teu llibre. I moltes gracies!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *