18 Feb

1.3. Patents computacionals: una mala idea

En aquesta tercera part del primer mòdul del curs es parlarà de les patents computacionals i veurem perquè, segons Stallman, són una molt mala idea per la salut del desenvolupament del software i, de retruc, per a l’usuari final del programari. Veurem exemples reals de per què són dolentes.

Què són les patents computacionals i per què són dolentes? Si ho entès bé, les patents són una manera que tenen els governs per monopolitzar idees. Sembla que el software té patents de 20 anys…Tenint en compte la variabilitat i actualització del software em sembla una bajanada…Stallman proposa protegir el software de les patents per evitar perills innecessaris tant a desenvolupadors com a usuaris.

Per il·lustrar la diferència entre patents i copyright ens serveix una analogia musical: tant en una orquestra com en un equip de desenvolupadors, s’articulen melodies o programes que impliquen notes o peces de codi. La cosa és que tot ha d’anar com una seda: la melodia ha de ser agradable i el programari funcional.

Pensem que si certa melodia o cert instrument o certa seqüència haguéssin estat sota control d’una patent, potser ningú hagués pogut realment fer evolucionar la música com s’ha fet. De fet, una idea, per si sola tampoc té gaire mèrit. La cosa és portar-la a terme i això requereix temps, esforç i col·laboració.

Per posar un exemple, l’Stallman parla de Compress, que va usar un algoritme existent per millorar el seu software. Al 1985, però, va sortir la patent per aquest algoritme i el propietari no ho va dir de seguida que no es podia continuar usant a la brava. Es va esperar uns anys per tal de fotre la clatallada més grossa…Quina barra…Total, que va sortir un desenvolupador que n’havia fet un altre i així va ser com va sorgir Jzip, un compressor lliure i gratuït.

Un segon exemple és el Natural Order Recalculation. Consisteix en endreçar quantitats grans de dades com les cèl·lules, per exemple. Entenc que va passar el mateix, es va fer la patent i hi havia desenvolupadors que ni ho sabien i ho feien servir o que després se’ls hi deuria anar a buscar les pessigolles…Quin negoci, tu…

Com a materials addicionals per aquest primer mòdul, tenim, en anglès:

Segueix a 2. 1. Censura, vigilància i restriccions que amenacen la Societat Digital Lliure.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *